Resumint inicis. Entesos i estudiosos com Joan Coromines situen l’origen de la sardana al segle XVI sense dir com es ballava. Lope de Vega la descriu, (com a cerdana), enllaçant els braços a més de les mans. Sebastian Cobarrubias descriu que l’any 1605 es ballava la cerdana o çardana, també a la cort. Un castellà viatjant a Catalunya l’any 1616, diu “la çasdana es un ball important en les Festres Majors del Principat”. En un full de Carnestoltes d’aquell segle, es podia llegir: “Porten plomalls, / gorres de grana, / fan la sardana / i lo ball pla, / tots mà per mà”.
A inicis del segle XIX, el baró de Maldà diu que el ball més popular era “córrer la sardana”. Sembla, doncs, que a inicis de segle la sardana es ballava al final dels contrapassos.
Pere Anguera en el llibre La nacionalització de la sardana, situa la primera ballada de la sardana llarga el 1884 a Torroella. El 1850, a Barcelona. El 1860, a Montserrat, en presència d’Isabel II, i el 1900, a Sabadell.
