L’any 2009, el ple municipal de Castellar del Vallès va aprovar per unanimitat que la Deixalleria Municipal acceptés la recollida de fibrociment. Aquesta mesura va suposar un avenç important en la gestió d’un residu altament perillós, i va facilitar una recollida propera i segura per a la ciutadania.
Durant aquests setze anys s’han recollit tones de fibrociment, aquest servei ha contribuït significativament a la salut pública i a l’estalvi energètic, i a evitar desplaçaments a altres municipis. Ha permès gestionar de manera controlada un material tòxic, sovint mal abocat a l’entorn o barrejat amb runa, i que té efectes negatius demostrats sobre la salut.
Ara, però, sembla que a partir d’un informe tècnic que assenyala deficiències en l’emmagatzematge, l’Ajuntament ha decidit suspendre el servei de manera sobtada i sense oferir cap alternativa local. A partir d’ara, els veïns hauran de traslladar-se a Terrassa, i assumir tant el cost del desplaçament com del servei.
Costa d’entendre com un servei que ha funcionat de manera eficaç durant més d’una dècada pot eliminar-se sense ni tan sols intentar aplicar millores o adaptacions per garantir-ne la continuïtat. La lògica institucional hauria de ser la contrària: allò que funciona i té un impacte positiu en la salut i el medi ambient, cal reforçar-ho, no suprimir-ho.
Costa de creure que un govern amb majoria absoluta i amb els recursos que gestiona no sigui capaç de donar resposta a una necessitat com aquesta. La decisió va en contra del sentit comú, de la responsabilitat ambiental i, sobretot, de la salut col·lectiva.
