Fa un cert temps que, animat per un amic a explorar el món de la intel·ligència artificial, em vaig trobar d’entrada que aquesta eina informàtica es feia un embolic entre el meu nom i el d’un professor universitari. Encara que fes constar el segon cognom de cadascun. I és que tots dos signem Jacint Torrents. Com que no sabia ni com, ni qui, ho podia solucionar, vaig tafanejar per internet per veure què es deia de mi.
La sorpresa va ser bona en descobrir que, en una pàgina sobre observació d’ovnis del Ministeri de Defensa, em tenien ben fitxat i, ves per on, amb una relació d’algunes obres meves, entre les quals «Mn. Joan Abarcat. Un tortosí a Castellar del Vallès». Encuriosit, perquè mai no he vist cap ovni, em vaig apressar a escriure’ls més o menys amb aquestes paraules:
«Buscando unos datos personales por internet, he dado con una página de este Ministerio, donde he visto mi nombre inscrito en una página web sobre expedientes ovni, con el sello de confidencial y un número de referencia.
En ella se ofrece una relación bastante exacta de mis datos personales, estudios, publicaciones, bibliotecas donde se encuentran... Asimismo, descubro que figuro en una variopinta lista de 80 nombres, entre los cuales músicos, urbanistas, escritores, el papa Alejandro VI, el obispo Torras i Bages..., algunos vivos, como un servidor, gracias a Dios, pero la mayoría fallecidos. ¿Todos ellos han avistado ovnis?
Si por un lado me satisface que el Ministerio de Defensa tenga noticia de mis humildes obras, por otro nunca imaginé que me asociaran a lo que en mi infancia llamábamos platillos volantes.
Les aseguro que nunca he visto nada parecido. No saben cómo me gustaría conocer el sentido de esta adscripción y el uso de mi “fichaje” por parte de la inteligencia militar, si es que son tan amables de darme alguna explicación.»
A hores d’ara no he rebut cap resposta, però aquests dies he comprovat que l’esmentada pàgina dels ovnis està inactiva per manteniment. A mi m’agradaria que el món continués essent transparent, clar, i fàcil d’entendre en la seva complexitat. I més ara, que algunes nacions s’estan escalfant de valent i ens temem un daltabaix mundial. Vull continuar pensant que l’home és un ésser dotat d’una intel·ligència natural, d’una intel·ligència emocional i d’una intel·ligència social.
I que aquestes —encara que sembla que avui facin figa— són les capacitats humanes que fins ara ens han permès de comprendre més o menys la realitat i de solucionar problemes. No sé com evolucionaran les altres intel·ligències, però potser els hauríem de canviar el nom.
Perquè també podrien esdevenir intel·ligències volàtils no identificades.
