El teatre amateur no existeix

El títol de l’escrit fa una afirmació discutible, segurament hi haurà molta gent que en discreparà clarament, però crec que és una afirmació real. El teatre és el que és. El podem qualificar de moltes maneres i classificar-lo com ens agradi, per gènere, per durada, per temàtica, per tècnica... I no és fàcil, perquè sovint es barregen totes les etiquetes i resulta gairebé impossible definir-lo. Podem parlar de comèdia, drama, tragèdia, però hi ha drames divertits i comèdies que acaben en tragèdia. Hi ha teatre d’objectes, conceptual, musical, gestual, etc. Si ens fixem en la durada trobarem microteatre o teatre breu. En funció de les dimensions necessàries de l’espai serà de petit format. El teatre pot ser per a tots els públics, familiar, per a adults. En definitiva, el teatre, paraula que ve del grec teatrós és a dir ‘lloc per contemplar’, és un art escènic que proposa demostracions artístiques destinades a ser mostrades davant d’un públic que les contemplarà. Com tot, el teatre ha evolucionat i actualment sovint el públic fins i tot pot participar-hi i no es limita a l’exclusiu acte de contemplar.

Però tornant a l’inici, és a dir a l’afirmació del títol, el teatre amateur no existeix. No hi ha teatre professional ni teatre aficionat. El teatre té la seva pròpia essència i és un concepte, podríem dir que abstracte, que no pot ser qualificat com a característica estrictament humana. El teatre no és professional ni amateur, el teatre és teatre. Són els intervinents en el fet teatral els qui poden ser classificats de professionals, amateurs o, com sovint es diu, semiprofessionals.

Entenc que popularment es parli de teatre amateur; considero que no s’ha de veure com un error que s’hagi de rectificar amb vehemència, però sí és important tenir clar aquesta diferenciació perquè sovint es menysprea la tasca artística de grups de teatre i intèrprets que porten adherida l’etiqueta d’amateur.

La diferència entre professionals i amateurs rau bàsicament en què els primers viuen del teatre, n’han fet la seva professió i per tant, reben una retribució (amb la seva corresponent càrrega fiscal); per la seva banda, els segons dediquen al teatre el seu temps de lleure, i la seva activitat professional és qualsevol altra diferent de l’art escènic.

Per tant, el teatre és sempre teatre. El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare; Terra baixa, de Guimerà, La casa de Bernarda Alba, de Lorca, no són amateurs o professionals, són sempre igual, són teatre. Variarà la interpretació, els recursos, l’escenografia, la tècnica, però continuaran sent el que són.

Segurament tindrem la temptació de pensar que hi haurà una de diferència quant a la qualitat, però no és cert. És una equivocació habitual, perquè la qualitat no va directament lligada de manera implícita amb la professionalitat. La professionalitat es defineix amb la dedicació exclusiva de l’activitat i l’aspecte econòmic, però la qualitat no s’hi inclou per defecte. Hi ha grups amateurs de teatre meravellosos que fan uns treballs fabulosos, actors i actrius amateurs que transmeten sentiments i sensacions immillorables.

Cal tenir en compte que molts intèrprets de primera línia en el panorama teatral professional van començar en un grup amateur, Jordi Boixaderas, Pere Arquillué, Ramon Madaula, Rosa Renom, en són alguns exemples.

En definitiva, el teatre és un art, un mitjà per transmetre idees, sensacions i sentiments. El teatre té l’obligació de divertir, fer reflexionar, qüestionar les coses, denunciar, explicar, recordar, emocionar. El teatre és un art complet que enriqueix tothom, qui el practica i qui el contempla.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara