Una vida pintant en llibertat

La sessió plenària de l’Ajuntament d’aquesta setmana, l’última abans de vacances, va aprovar per unanimitat l’atorgament de la Medalla de la Vila 2026 a la pintora Pepa Beotas Aldekoa. Un acord que sorgeix de la Comissió d’Honors i Distincions i que reconeix una trajectòria artística de més de seixanta anys, però que, sobretot, reconeix una manera de viure.
Perquè la Pepa Beotas no ha estat només una pintora. És una dona que, des de molt jove, va saber què volia fer i va defensar aquesta vocació durant tota la seva vida. I això, que pot semblar senzill quan ho expliquem avui, no ho era tant quan ella va començar.
Va exposar per primera vegada quan només tenia dinou anys. En una època en què no era gens habitual que les dones poguessin dedicar-se professionalment a la pintura, ella va apostar per la seva vocació. I ho va fer amb una determinació que ha mantingut intacta durant més de sis dècades.
Ella mateixa ha explicat que vendre els seus primers quadres li va permetre assolir una independència econòmica que considerava imprescindible per assolir també la llibertat personal. Aquesta frase explica molt bé qui és Beotas. Perquè per a ella pintar no ha estat mai només una afició ni una activitat professional. Ha estat una manera de ser, de mirar i de viure.
La seva trajectòria és la d’una artista que no ha necessitat seguir modes ni tendències. Ha construït un llenguatge propi, reconeixible, profundament personal.
La Pepa observa la natura, però no la copia. La transforma. La fa passar per la seva mirada i per la seva experiència. I així, allò que veiem en els seus quadres és molt més que un lloc: és una emoció.
També ho va ser en els moments més difícils. Després de la mort del seu marit, el paleontòleg Josep Gibert, la pintura es va convertir en una manera d’habitar el dolor. La Pepa no va deixar de pintar. I, a través dels seus quadres, va anar transformant la pèrdua en paisatge.
Ha fet sempre el seu camí. I aquesta fidelitat a ella mateixa és, probablement, una de les seves grans lliçons. En un món que sovint ens empeny a encaixar, a seguir tendències o a buscar constantment l’aprovació dels altres, ella ha defensat la seva mirada i la seva manera d’entendre l’art.
Com a alcaldessa, em fa molt feliç que Castellar reconegui una artista que forma part de la nostra història cultural i del nostre patrimoni, a través del Fons d’Art Municipal.
La Pepa Beotas ha fet de la pintura una manera de ser lliure.
I Castellar té la sort que aquesta llibertat, aquesta mirada i aquesta obra formen part de la nostra història.
Per això, la Medalla de la Vila 2026 és un reconeixement merescut. A una artista. A una dona. I a una vida sencera dedicada a la pintura.
Enhorabona, Pepa.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara