Ja està, ja l’han tancada.
I no serà perquè no s’han recollit i presentat signatures i voluntats perquè no es tanqués. Els qui les han rebudes ja sabien d’antuvi el cas que els farien i on acabarien.
La Diputació i els ajuntaments no són més que entitats on la població té delegada les gestions que els pertoquen. En aquest sentit, tancar el restaurant no era una voluntat de la gent, ans al contrari.
Lamento pensar que, per a ells, tancar-la vindria a ser com una visió, una missió imprescindible per salvaguardar els pobres ignorants que som la població i donar-nos allò que ens convé.
Ja hem vist altres de visions similars, com la retirada de la capelleta dels Cortins, les cordes ancorades a terra per indicar-nos per on pujar al Montcau (cordes actualment desaparegudes o escampades i amb les fixacions a terra que han quedat com a mut record), la prohibició de col·locar pessebres (que després es retiren curosament)...
Entenc que s’acabés la concessió, però no entenc que en el seu moment (fa temps) no sortís una nova licitació, amb un plec d’especificacions actualitzat, que garantís la continuïtat del servei.
Ens diuen que hi ha mostres de degradació a l’entorn. No hi estic d’acord. No la veig la degradació, i això que hi passo sovint, molt sovint.
Que hi ha indicis de saturació. Tampoc hi estic d’acord, com més gent hi pugi, millor. A dalt falta gent que gaudeixi d’aquesta meravella que tenim a cavall del Bages i el Vallès.
Ara ens parlen d’un pla en sis etapes, a tres anys vista. Ni pensar-ho! Això ho haurien d’haver fet molt abans i assegurar la continuïtat del servei al monestir, incloent-hi la restauració.
I com que no ho han fet, resulta que penso que s’haurien d’exigir responsabilitats en aquest tancament.
Això no pot quedar així. Els responsables han fet tard i ara la gent n’hem de pagar les conseqüències? Si no en saben, que se’n vagin. Els paguem nosaltres.
I mentre ho arreglen, que s’apliquin mesures cautelars, i el restaurant i el monestir, que són un símbol i un patrimoni nostrat, romanguin oberts des d’ara mateix.
