No havia passat mai que el conjunt de la societat i els mitjans de comunicació estiguéssim tan pendents del lleure educatiu: les colònies, els casals, els camps d’aprenentatge, les escoles d’estiu... Just abans de l’estiu, venint de molts mesos de confinament, era totalment necessària la creació de l’estiu enriquit, amb especial atenció als infants més vulnerables, que es va fer a molts municipis com Castellar. Tot i així, fins un mes i mig abans no hi havia la seguretat de poder-los fer, i malgrat que la participació va ser menor que els altres anys, el resultat va ser molt positiu, i més encara el resultat final dels estudis de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que van servir per donar a conèixer que els infants infectaven 6 vegades menys que el conjunt de la població.
Però hem de tenir en compte que el món del lleure educatiu és un dels sectors que més ha patit i està patint les conseqüències de la crisi. Empreses i entitats socials han hagut de baixar la persiana o estan a punt de fer-ho, i hi ha hagut una gran pèrdua de llocs de treball. No hem d’oblidar, però, que és ben sabut des de fa temps que és en l’àmbit de l’educació fora de l’aula (que implica associacions, entitats esportives, culturals, estades a l’estranger... ) en què més s’eixamplen les desigualtats educatives. Ens trobem a les portes de la Setmana Santa, un altre període en què les empreses i entitats de lleure educatiu, esportiu, social o cultural oferien activitats per a joves i infants. I com els protocols triguen a arribar, les mesures anti-Covid canvien i no tenen previsió a mitjà termini, novament ens trobem que s’han deixat d’oferir molts cursos, colònies, sortides o tallers, perquè és molt difícil reorganitzar-se per complir les recomanacions del Procicat i poder oferir serveis a preus assequibles per a grups de màxim 6 persones. Per tant, ens tornem a trobar en un moment crític en què, un altre cop, les desigualtats augmenten: aquells infants i joves amb llars amb suficient poder adquisitiu potser podran gaudir d’uns dies de vacances fora de l’entorn habitual, o assistir a cursos, colònies o estades, mentre que els que potser més ho necessiten es trobaran confinats novament a casa. Cal pensar seriosament i des de totes les administracions unes línies d’ajudes a totes aquestes empreses, entitats socials, esportives i culturals de lleure fora de l’àmbit escolar per tal que puguin reorganitzar-se i recuperar el seu gran rol d’educació 360 als nostres infants i joves per constituir autèntiques ciutats i pobles educadors, per crear ciutadans compromesos, i vinculats al territori, sense discriminacions i intentant disminuir tant com es pugui les desigualtats d’origen, condicions familiars o econòmiques.
