En aquests temps complexos, amb multitud de factors globals que dominen el panorama polític i econòmic mundial i que s’escapen de les nostres possibilitats, com a ciutadans, d’influir sobre una bona part de qüestions plantejades, cal esperar l’oportunitat, com es dona ara, de poder exercir el nostre dret a vot en les properes eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya i en les del juny al Parlament Europeu, per tal de decidir de quina manera volem que s’orientin les polítiques en el futur immediat a Catalunya i Europa.
Parlant de Catalunya, voldria fer diferents reflexions, amb dades i informacions, extretes del llibre Notícia de Catalunya, de l’historiador Jaume Vicens Vives, i alguna altra aportació que ens pot donar bastantes pautes d’on venim, com som i què hem fet, per així tenir més dades per poder decidir cap a on volem anar en el futur immediat.
Tarannà català:
-“Franquesa i llibertat, vet ací les arrels del pactisme català. Aquesta experiència vital, nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca Hispànica al segle IX, quan es concedien feus i alous, fou desenvolupada teòricament pels juristes de la plana, de les grans ciutats del país, davant dels darrers segles medievals. Aquesta mentalitat s’incrustà en la nostra estructura social i política, fins a fer-ne una manera d’ésser” (Notícia de Catalunya).
-“Des del segle XI, doncs, no hi hauria hagut més que la possibilitat de fer Espanya, ja que l’Espanya geogràfica era un país gairebé musulmà i els pobles disposats a emprendre aquesta tasca eren tan diversos com catalans i aragonesos, bascos, castellans i gallecs. La mort d’Hispània –del regne visigot hispànic– dona lloc a la naixença de les Espanyes, o sigui a l’esdevenir de cada poble peninsular en llibertat, dintre d’una tasca paral·lela i manta comuna” (Notícia de Catalunya).
-“El pactisme català davalla de les primerenques relacions de persona a persona en els temps comtals i del procés històric que plaçà la monarquia catalana davant els barons, les esglésies i els municipis de Catalunya en l’organisme polític principal del país: les Corts” (Notícia de Catalunya).
-“Vet ací, el 1214,resumides les principals tendències de l’esperit públic català: el pactisme –intervenció dels representants del país en l’acceptació d’una fórmula governamental–; la procuració –delegació autoritzada de poders del sobirà als seus representants–; el manteniment de l’ordre i la pau –suprem objectiu del govern–. Aquesta vera harmònica entre l’autoritat, el país i llurs fins respectius clou el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el seny del nostre poble” (Notícia de Catalunya).
-“Imperi i llibertat –imperi en l’obra col·lectiva, llibertat en els afers interns, socials i individuals– es desenvoluparen arran de la unió catalanoaragonesa” (Notícia de Catalunya).
-“Catalunya és un poble basat en la seva cultura i en una sòlida i continuada voluntat de ser. Un poble que s’ha format amb aportacions molt diverses, però que ha fet de la convivència una de les seves columnes fonamentals” (pròleg del president de la Generalitat Jordi Pujol en el llibre Història de Catalunya, editat per El Periódico el 1992).
