Durant la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit nord-americà revisava els avions que havien tornat de combat amb impactes de metralla. La primera decisió va ser reforçar el fusellatge en aquells punts on els projectils enemics havien fet diana, pensant que així reduirien els danys en futures batalles. Però un militar va assenyalar que, en realitat, calia reforçar les parts on no hi havia impactes: els avions que tornaven demostraven que aquells forats no els havien fet caure, mentre que els que no havien tornat probablement havien rebut els trets en zones més vulnerables. Aplicar aquesta segona idea va permetre salvar molts avions i molts pilots.
Això em fa pensar que, quan llegim un llibre, sovint subratllem els paràgrafs amb què estem d’acord, reforçant així els nostres criteris. Però, no seria més enriquidor marcar aquells passatges que ens semblen interessants encara que no coincideixin amb la nostra manera de veure les coses? Reafirmar-nos té un cert valor, però potser és més profitós buscar sentit en allò que ens interpel·la encara que hi discrepem.
