Sant Feliu de Valrà: quan la història va començar a queda...

En el primer capítol vam descobrir les petjades més antigues de Sant Feliu. Ara fem un salt en el temps, fins a l’edat mitjana, quan el nom de Sant Feliu comença a aparèixer en els documents.
I durant segles ho farà amb un nom que avui gairebé hem oblidat: Sant Feliu de Valrà.
Sant Feliu de Valrà
La referència documental més antiga que podem situar amb seguretat per a l’església és de l’any 986.
En aquell moment, el rei Lotari va confirmar al monestir de Sant Cugat les seves terres i possessions. Entre aquests béns hi apareix Sant Feliu de Valrà.
Aquesta referència ens mostra que, a finals del segle X, Sant Feliu ja era una realitat definida i que la seva església estava vinculada al patrimoni del monestir de Sant Cugat.
Però, per entendre on era aquell Sant Feliu, hem de mirar també com s’anomenava el territori que l’envoltava.
Dins de Kastellare
Els documents medievals no utilitzaven els noms i les divisions territorials que coneixem avui. En aquella època apareixen formes com Kastellare o castrum Kastellare per identificar el territori.
Ja l’any 912 hi trobem documentada una propietat situada in castrum Kastellare.
És dins d’aquest marc territorial on hem de situar Sant Feliu de Valrà.
La seva església, però, estava vinculada patrimonialment al monestir de Sant Cugat, una de les grans institucions religioses i patrimonials del Vallès medieval.
Aquesta doble realitat –un territori determinat i una vinculació patrimonial amb Sant Cugat– és clau per entendre la història medieval de Sant Feliu.
Un paisatge que podem imaginar
Si el document de 986 ens permet saber que Sant Feliu ja formava part del patrimoni de Sant Cugat, un document de 1064 ens permet anar molt més enllà.
Ens parla de l’església de Sant Feliu i del territori que en depenia, i hi trobem cases, corrals, camps, vinyes, horts, boscos, terres de conreu, molins i recs.
És una descripció breu, però extraordinàriament valuosa.
Perquè darrere d’aquestes paraules podem imaginar un Sant Feliu molt diferent de l’actual: un territori rural treballat pels seus habitants, amb terres de conreu, vinyes, zones de bosc i recursos d’aigua.
I, sobretot, amb una comunitat que vivia i treballava al voltant de la seva església.
Una comunitat amb gairebé mil anys d’història escrita
La documentació dels segles XI i XII conserva nombroses referències a Sant Feliu.
Amb el pas del temps, el nom de Valrà anirà perdent protagonisme i apareixeran altres formes vinculades a Kastellare, fins a arribar, en èpoques posteriors, a la denominació de Sant Feliu de Castellar i, finalment, a l’actual Sant Feliu del Racó.
Els noms han canviat. També ho han fet les cases, els camins i el paisatge.
Però el lloc ha mantingut una continuïtat extraordinària.
Fa gairebé mil anys, aquí ja hi havia una comunitat, terres de conreu, vinyes, boscos, molins i una església.
I una part d’aquell Sant Feliu medieval encara és davant nostre.
En el tercer i últim capítol d’aquesta trilogia entrarem en aquella església: descobrirem el campanar romànic que ha sobreviscut al pas dels segles i veurem com aquell antic Sant Feliu es va transformar fins a arribar al poble que coneixem avui.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara