El passat mes de setembre les parròquies de Sant Esteve i Sant Feliu del Racó vam tenir una grata sorpresa.
La família de Mn. Joan Germà i Umbert, fill de Sant Feliu i màrtir en la persecució religiosa del 1936, va fer entrega a la parròquia d’alguns objectes de molt valor, sobretot sentimental i de fe, del seu tiet mossèn. En concret: algunes vestidures litúrgiques, com la casulla, l’estola i l’alba, i el seu calze, a més d’altres objectes que, malauradament, el mossèn amb prou feines va arribar a fer servir. Perquè va passar poc més d’un any entre la seva primera missa, el 24 de juny de 1935, a la parròquia de Sant Esteve, i el seu assassinat, el 27 de juliol de 1936, al bosc de Can Moragues, a la carretera de Castellar a Sabadell, lligat al tronc d’un arbre, molt a prop del pont. La parròquia s’ha compromès a ser-ne custòdia i dipositària.
Per celebrar-ho, amb molta emoció es va celebrar una missa a la parròquia de Sant Feliu en memòria de Mn. Joan Germà, amb el seu calze, el passat diumenge 11 d’octubre, en presència d’alguns familiars i dels fidels de la parròquia.
Celebrar l’eucaristia amb el calze de Mn. Joan i repetir les paraules de Crist «preneu i beveu la meva sang, vessada per vosaltres» em va causar un fort impacte, sabent que ell les va pronunciar sostenint el mateix calze, i que mesos més tard va vessar la pròpia sang…
És una alegria i un repte molt gran ser hereus, no solament d’uns objectes litúrgics, sinó de la valentia d’un fill del nostre poble que, sens armes, va combatre l’odi i va vèncer-lo amb el perdó envers els seus botxins. Que al Cel ens puguem veure, Joan!
Qui era mossèn Joan?Joan Germà Umbert va néixer, amb la seva bessona Maria Antònia, el 10 d’abril de 1911 a Sant Feliu del Racó en una família nombrosa (sis fills), humil, treballadora, catòlica i estimada pels veïns. Va anar a estudi a l’escola de Sant Feliu amb la mestra doña Maria Camps, i, quan la família va mudar-se a Castellar, va seguir els seus estudis amb el mestre Pere Pla.
Des de ben petit ja tenia clara la seva vocació sacerdotal, que va acabar fent realitat als vint-i-quatre anys en celebrar la primera missa. Era un jove que estimava i es feia estimar. Quan va esclatar la guerra i la persecució religiosa, es trobava a la parròquia de Sant Feliu de Codines. Mn. Josep Maria Viadiu Soler, el rector, li va proposar d’anar a Castellar amb la idea de trobar-hi un espai segur, cosa que li va semblar una bona idea.
Només arribar al poble el van reconèixer. Sense judici, sense deixar que s’acomiadés, uns revoltats violents van dur en Joan als afores del poble, cap a Sabadell, el van lligar en un arbre i li van disparar una bala que li va travessar el clatell fins a la gola.
