Dimarts passat, 25 d’abril, l’Aula va apropar als socis la figura i l’obra del naturalista Jordi Sabater Pi, i ho va fer de bracet d’un altre naturalista, Jordi Serrallonga, que havia estat alumne, deixeble i amic seu.L’any passat es va celebrar el centenari del naixement del català universal Jordi Sabater Pi, a qui aquí es coneix bàsicament per la troballa d’una cria de goril·la singular, el famós Floquet de Neu, l’únic goril·la albí conegut. La família Sabater-Pi va cuidar-lo i el va portar al Zoo de Barcelona, on va viure fins a la seva mort.
Però Sabater Pi, un naturalista autodidacta que va viure tres dècades a la Guinea Equatorial de quan era una colònia espanyola, és important, no només per l’anècdota del goril·la albí, sinó pels seus rigorosos treballs de camp sobre d’estudi dels ximpanzés de la zona de l’oest africà. Les seves observacions sobre la fabricació d’eines per part dels ximpanzés, la mateixa troballa que havia fet la primatòloga Jane Godall a l’est africà, va representar un canvi de paradigma en el món científic, ja que es creia que només els homínids a partir de l’aparició de l’Homo habilis podien fabricar i utilitzar eines. Però aquest naturalista que estimà els primats, que va ser just el títol de la conferència, va ser sempre una ànima lliure que mai va formar part de l’elit científica ni dels cercles acadèmics de l’època.
