Sembla anacrònic que en ple segle XXI seguim parlant de racisme. Tanmateix, un últim fet succeït als Estats Units d’Amèrica ha tornat a evidenciar que la discriminació racial no està erradicada, ni de bon tros. Farà ja unes tres setmanes, el dia 25 de maig, un agent de la policia a l’estat de Minneapolis als Estats Units va assassinar un jove afroamericà, anomenat George Floyd, després d’estar més de vuit minuts sense deixar-lo respirar. Floyd suplicava, una vegada rere l’altra, que no podia respirar (I can’t breathe), però no li va servir per salvar-li la vida. Aquest assassinat es va gravar i es va difondre de forma massiva per tot arreu. Aquest fet terrible, des del mateix dia que va succeir fins ara, ha provocat una onada de reivindicacions socials espectacular a la gran majoria d’estats del país, que, a més, ha comportat la proclamació del toc de queda (una prohibició del moviment a la població) en més de 40 ciutats. També hi ha hagut manifestacions en les ambaixades dels Estats Units a molts països del món, entre ells Espanya.
La frase que va dir George Floyd, I can’t breathe, és ara l’emblema de totes les protestes. També l’etiqueta #blacklivesmatter (la vida dels negres importa) ha tingut molt ressò a les xarxes socials. Cal recordar que tot això succeeix, no podem oblidar-ho, mentre els Estats Units són el país del món amb més morts per coronavirus, amb més de 110.000, i amb la possibilitat real d’un rebrot. Dit això, la gran majoria de les manifestacions als Estats Units han estat pacífiques i civilitzades. Tanmateix, és veritat que aquestes reivindicacions en algunes zones han comportat la crema de comissaries de policia, i també el saqueig de moltes botigues. Aquest no és el camí, ja que la violència no soluciona res. Mahatma Gandhi, el gran artífex de la desobediència civil no violenta a l’Índia, és l’exemple que amb una protesta pacífica insistent es poden aconseguir molts avenços. Per tant, calen manifestacions cíviques, però massives que facin tremolar l’statu quo existent en els Estats Units. Ha de ser una protesta que obligui les administracions públiques a fer polítiques socials i econòmiques que ajudin a eliminar el racisme.
Malauradament, la discriminació racial segueix molt present avui dia, encara que no tingui cap base científica que la sustenti. La visió hegemònica de l’home blanc d’Occident ha generat ideologies d’odi cap als col·lectius diferents al llarg de la història, com per exemple les lleis Jim Crow, que van ser lleis que discriminaven la població negra als Estats Units fins a mitjans del segle XX. Malgrat que aquestes lleis van ser abolides, el que ha succeït amb George Floyd no és un fet aïllat i sense importància, ja que és el detonant d’un racisme encobert que semblava haver-se superat, però que encara hi és. De fet, segons una enquesta de Pew Research Center a la població dels Estats Units, el 63% de la població considera que el llegat de les lleis Jim Crow segueix afectant la posició actual de la comunitat negra a la societat nord-americana. A més, el 65% considera que s’ha tornat “més comú” que la gent expressi opinions racistes des que Donald Trump va ser elegit president.
De fet, Trump, davant de les protestes antiracistes, ha utilitzat la repressió contra els manifestants. És evident que tots els seus moviments són en clau electoral, però també els de Joe Biden, el candidat demòcrata. Biden s’ha posicionat a favor dels manifestants. Això sí, després caldrà que en el seu programa electoral per les pròximes eleccions del novembre aporti mesures antiracistes i d’igualtat d’oportunitats, cosa que ara mateix no és així.
Des del meu punt de vista, hem d’erradicar el racisme d’arrel entre tota la població de forma unida i pacífica. Recordem, ara més que mai, que tots i totes som iguals.
