A totes aquelles persones que ens pregunteu sobre la moció que vam presentar des d’Esquerra per recuperar els cursets de natació a les escoles, us informem que no tirarà endavant.
L’1 de juliol, el Consell Escolar Municipal de Castellar del Vallès va rebutjar la proposta. Una decisió que entenem, però que no compartim.
Som conscients que les escoles avui viuen una situació límit. Direccions, docents i tot el personal educatiu pateixen una sobrecàrrega insostenible: burocràcia asfixiant, manca de recursos, més alumnes amb necessitats específiques, canvis normatius constants i una manca de reconeixement que desgasta el sistema des de dins. Aquesta realitat mereix ser escoltada i, sobretot, abordada amb responsabilitat i inversió.
El que no m’esperava gens és que el debat sobre la natació escolar anés més enllà d’aspectes logístics o de càrrega laboral. En el Consell Escolar es va introduir una idea inquietant: el perill de “polititzar l’educació”. Cal ser clars: no existeix una educació “neutra”. Tot model educatiu –des dels continguts i la llengua vehicular fins a l’enfocament metodològic o la climatització de les aules– és fruit de decisions polítiques. El repte no és, a parer meu, evitar la política, sinó garantir que estigui al servei de l’equitat, la qualitat i el bé comú.
Recuperar els cursets de natació no és cap ocurrència ni un caprici. És una aposta per la salut, la prevenció i la igualtat d’oportunitats. Saber nedar és una competència vital. És prevenir ofegaments, superar pors, gaudir de l’aigua amb seguretat i moltíssimes coses més. I si volem que tots els infants, siguin d’on siguin, tinguin les mateixes oportunitats, cal que aquest aprenentatge sigui universal i gratuït.
La nostra proposta és clara i oberta: que l’Ajuntament impulsi el programa i que els centres hi puguin participar de manera voluntària. Que s’ofereixi suport logístic, transport, monitoratge i materials necessaris. No és una utopia. Sabadell ja ho fa des de 2018 amb el programa Els Primers a l’Aigua, que beneficia més de 600 alumnes de 24 escoles. Funciona bé des del punt de vista logístic i, a més, té una valoració positiva per part de les escoles i les famílies. S’ha convertit en una política educativa de ciutat. L’experiència és positiva i inspira. Per què no podem fer-ho a Castellar?
A més, em preocupa la manera com s’ha gestionat aquest debat. Convocar prèviament les direccions en una reunió privada amb la Regidoria d’Educació abans del Consell Escolar, al marge del marc representatiu i plural que suposa aquest òrgan, no contribueix a la transparència ni al debat obert. Una escola pública forta es construeix des del respecte institucional i la col·laboració, no des del control.
Tanmateix, no tot són males notícies. Enmig del debat, la regidora d’Educació es va comprometre a augmentar el pressupost per reforçar el servei de vetlladores. Això demostra que sacsejar l’immobilisme i aportar noves propostes pot donar fruits. El debat no paralitza, el debat activa!
Per això des d’ERC Castellar fem una crida a obrir una nova etapa de treball col·lectiu.
Posem les escoles al centre, escoltem-ne les necessitats, i articulem un model viable, adaptat i sostenible per recuperar els cursets de natació a primària. Perquè creiem fermament que nedar també és educar, i perquè cap infant de Castellar es quedi enrere.
