Després d’haver llegit l’opinió de Jordi Carreras, relacionada amb la plaça Catalunya, que la setmana passada es va publicar en aquest apartat, m’agradaria escriure unes paraules donant-li resposta. No es pot fer una crítica directa cap a un grup de veïns i a una persona sola per posar música en un balcó si no es resideix a la plaça, i menys dient que és una falta de respecte i d’educació cap als altres. Des del primer dia de música, el 17 de març, la majoria de veïns hem sortit al balcó cada dia a ballar i cantar; hem reaccionat positivament a aquesta proposta. Ara, amb el desconfinament, tothom que passa per sota dels balcons balla mentre camina, canta o fins i tot ens graven perquè els sembla una molt bona proposta per amenitzar el confinament. També m’agradaria dir que a la plaça hi ha veïns que han passat el coronavirus, i que les 54 sessions de música que s’hi han fet els ha servit de teràpia per superar la malaltia. A més, les festes als balcons ens han servit per unir-nos encara més i consolidar-nos com a família de veïns, ja que s’han fet festes temàtiques i es va crear un grup de WhatsApp en què s’escollien cançons i es parlava sobre la situació de la Covid-19, entre d’altres. Tot i així, a mi també m’agradaria fer una reflexió. Em preocupa molt veure grups de joves que queden com si no hagués passat res, gent que passeja fora dels seus horaris i, en definitiva, gent irresponsable que pot fer que tot l’esforç que s’ha realitzat no hagi servit per a res. Crec que aquest sí que és un problema greu, i no pas posar música als balcons. Preocupem-nos pel nostre futur i no pas del que fem o deixem de fer els altres per amenitzar la quarantena. Per la meva part, agrair a tots els meus veïns i veïnes tots aquests dies de música que, realment, han sigut una gran teràpia per poder tirar endavant. Moltes gràcies!
