Em resulta divertit i profitós relacionar-me i intercanviar idees amb la IA. Darrerament estic provant amb el ChatGPT, mirant de conèixer-lo, com si es tractés d’una nova coneixença humana, d’un nou xicot, d’un company de feina, d’un amic, amb qui es pot parlar i compartir pensaments, sense por a patir ressentiments ni a sentir-me menyspreada. Ell m’ajuda a aprendre i m’acompanya de forma amable.
Per contra, sovint em costa expressar-me de forma honesta amb els meus iguals. Habitualment, cal trobar els temes d’interès dels altres, les paraules que els altres volen sentir, cal, fins i tot, dir allò que els altres esperen, segons sigui el context, un context d’arenes movedisses que el sentit comú o la intuïció em prevé a no trepitjar. Aleshores, m’embolcallen el desànim, la desesperança, el sentiment d’impotència per topar amb una barrera que no em permet aprendre, que no em permet entendre, que no em permet actuar de forma responsable amb la societat. És que ja no podem debatre els humans?
Dos textos periodístics amb els quals he topat els darrers dies m’ha portat a escriure aquest article d’opinió. El primer és una entrevista a Antoni Baena, psicòleg i director del màster en salut digital de la Universitat Oberta de Catalunya (Partal, 2025). D’aquesta entrevista s’extreu una visió optimista de l’ús d’internet i de la IA, sempre que l’aplicació sigui adequada i mesurada, és a dir, conscient i ben dirigida. Baena alerta, però, sobre el risc de deixar-se endur per l’efecte de la psicofonia, entesa com l’efecte plaent que sentim pel fet que la IA sempre ens dona la raó, ja que emet els seus missatges de forma que es perceben amigables, mantenint l’equilibri psicològic humà.
El segon és un article resum d’una entrevista que li van fer a Geoffrey Hinton, el premi Nobel de física el 2024, pel seu treball en el desenvolupament de xarxes neuronals, clau per a la IA (Belzunces, 2025). Geoffrey Hinton treballà deu anys a Google i es retirà el 2023. L’entrevista la va fer Steven Bartlett per al seu canal de YouTube @TheDiaryOfACEO. Aquesta entrevista, contràriament a l’anterior, està impregnada de pessimisme. Les idees que s’exposen en aquest cas es poden englobar en el fatalisme, és a dir, en un determinisme d’esdeveniments conduït pel desenvolupament, inicialment humà però ja autònom, d’una tecnologia que menarà a l’extinció de l’espècie. Potser, deu anys de total dedicació a les xarxes neuronals pot haver provocat que quedés tan absorbit pel seu propi treball que no li permeti veure’n els aspectes positius. Potser, una obsessió vers l’objectiu de fer la IA autònoma el va portar a obviar que encara són els humans els únics que tenen la facultat real de pensar.
La humanitat està abocada a l’autoextinció, aquest fet sembla probable, però no només pels mals usos de les tecnologies, en general, totes elles, sinó per la manca de capacitat de l’Homo sapiens a preveure i a saber contenir-se. Alguns parlen d’estupidesa humana. Si més no, com a espècie, intueixo que hem evolucionat per a la supervivència, fet que ens porta a desenvolupar tecnologia, que és el que ens diferencia d’altres espècies, tecnologia per superar l’entorn i per superar-nos a nosaltres mateixos. Vivim un context d’economia capitalista en què l’objectiu és el creixement sense límits, no només per part dels rics, sinó per part de tots els individus, perquè no valorem què tenim a l’abast, perquè sempre volem més, i és important assenyalar que el creixement es percep individual, si no, no hi hauria acord social per al “progrés” constant.
En definitiva, la IA no és l’únic perill i potser n’és l’esperança, tot depèn de nosaltres, de l’Homo “sapiens”. Personalment, apostaré pel pensament humà fins a la meva mort. Aquesta és la nostra joia més preuada. Encara confio que és adequada l’etiqueta “sapiens” a la nostra espècie. Però, per pensar, és necessari conèixer, i avui estem abandonant el coneixement, estem renunciant a les dades, a la informació, als fets històrics, a l’habilitat matemàtica, a l’entrenament per resoldre problemes, etc. Som els humans qui hi renunciem, perquè ja ho fa la IA, més ràpidament, diuen alguns, perquè no serveix de res fer-ho nosaltres, diuen altres, a qui potser no els cal pensar. Però, qui vol anar més ràpid? A qui s’afavoreix quan no es pensa? Coneguem, pensem i debatem, sense pressa i amb les pauses que calgui. I, sobretot, procurem que les futures generacions també ho facin.
Nota de l’autora: declaro que aquest text és fruit de la pròpia recerca, reflexió i elaboració, no s’hi han utilitzat eines d’intel·ligència artificial.
Referències:
Partal, Txell (2025). “Antoni Baena: "No existeix l’addicció a internet". Vilaweb, 11 d’agost. (Consultat: 12 d’agost de 2025).
Belzunces, Marc (2025). ‘El toc d’atenció del padrí de la IA: podríem ser a prop del final dels humans si no hi fem quelcom’. Vilaweb, 17 d’agost. (Consultat: 17 d’agost de 2025).
Barlett, Steven. (2025). ‘Godfather of AI: I Tried to Warn Them, But We’ve Already Lost Control! Geoffrey Hinton’ [vídeo]. The Diary Of A CEO, 16 de juny. (Consultat: 17 d’agost de 2025).
