10/04/2026 Opinió
Amunt la sardana (48)
Francesc Sagrera

Com anem veient, en els seus inicis igual que la sardana tenia detractors, especialment els poetes en feien constants elogis i a part de Joan Arús (del que ja en parlàrem), també el nostre poeta o escriptor Joan Vives i Borrell, com ja va indicar Eulàlia Sagrera Rius en el seu llibre Un escriptor compromès  (C.V. 1884 – 1960) també elogià la sardana i els seus balladors, concretament als castellarencs, en la poesia que transcrivim.  
El poema el publicà el Setmanari FORJA el 27 d’abril de 1947 en espais en què, tot i la censura, publicava en català.


LA SARDANA
Als sardanistes de Castellar del Valles
 
Patrimoni secular,/ harmonia popular/ oh! dansa meravellosa,/la teva anella esplendent/ siga norma intel·ligent/ de nostra ànsia fervorosa.
Valora el nostre delit/ i expansiona l’esperit/ amb anhels que l’amor crida,/ virtut i gaudi triomfal/ el teu encís perennal/ feconda la nostra vida.
Eloqüència i atracció,/ sentit de la distinció,/ en ton cercle s’hi agermàna/ un tal fervor col·lectiu/ que autènticament reviu/ la noblesa més galana.
Tota la terra commou/ perquè l’emoció remou/ un prodigi de bellesa,/ i ets un emblema sagrat/ que acobles la voluntat/ amb ungènita grandesa.
Peculiar confirmació/ d’un poble que es tot unió,/ puig la dansa fervorosa
posa entre els cors i les mans/ la dignitat de germans/ i l’expansió més gloriosa.
Símbol d’un poble potent/ que enlaire el seu sentiment/ Peculiar confirmació/ d’un poble que es tot unió,/ puig la dansa fervorosa/ posa entre els cors i les mans/ la dignitat de germans/ i l’expansió més gloriosa.
Símbol d’un poble potent/ que enlaire el seu sentiment/ amb devota conseqüència,/ perquè es la pura lliçó
d’un procés fecundador/ i un desig tornat essència.
Oh! dansa solemnial,/ cooperació primordial/ producte de l’amor noble,
fraterna anella imperant/ com més amors vas copsant/ més fas créixer el nostre poble.
Sardana tot plenitud/ que ets trofeu de gran virtut/ que a tota hora els dols allunya,/ per sempre i a tot el món/ el teu esperit profund/ simbolitza Catalunya.

(Joan Vives i Borrell) 

Comparteix
M'agrada
Comentaris