Fa al voltant d’una dècada vam quedar bocabadats veient com molts dels locals que albergaven entitats bancàries i caixes d’estalvi, un rere l’altre anaven canviant d’activitat o bé quedaven buits i a disposició del millor postor per llogar-los.
Les absorcions i fusions que en un temps relativament curt van tenir efecte dins d’aquest ram van provocar la seva disminució en nombre. Avui dia encara romanen abaixades les persianes d’alguns d’aquests locals que veieren marxar els seus llogaters. Llogaters que amb anterioritat, segurament van haver de fer-se valer per poder aconseguir tenir presència en llocs preferents dins de Castellar.
Anant una mica més enrere, quedàvem també bocabadats, però per tot el contrari, quan precisament vivíem el desembarcament i la invasió de tots aquells bancs i caixes hagudes i per haver, bé fossin grans, mitjanes o petites. Mal comptades, però amb la certesa d’acostar-me bastant al centre de la diana, en tinc més d’una dotzena al cap sense comptar les corresponents sucursals repartides en diferents zones de la població. Totes aquelles entitats competien entre elles amb llamineres campanyes dirigides amb la intenció de fer-nos clients fidels. Van començar regalant-nos discs de vinil, llibres, paraigües, bolígrafs i algunes andròmines amb el corresponent anagrama, pel sol fet que figuréssim com a clients, sense valorar, en principi, les nostres possibilitats d’estalvi o d’endeutament. Fins i tot podies posar en pràctica la teva habilitat de regateig a l’hora de negociar interessos. Posteriorment, si volies obtenir estris d’un altre nivell, com alguna bicicleta, una vaixella, un joc d’olles, un televisor o una màquina de fotografiar, ja s’havia de fer alguna imposició d’un cert pes a termini o bé contractar algun producte bancari que, tot sigui dit, no sempre enteníem del tot.
La presència dominant de les activitats financeres als nostres carrers es va substituint progressivament per unes altres que proliferen actualment. Ara disposem d’una notable quantitat i varietat d’oferta comercial i de serveis. Podem triar força on fer-nos les ungles, anar a un o altre centre d’estètica, provar perruqueries, escollir dentista, prendre quelcom a diversos “forners-granja-bar”, atipar-nos a còpia de menjars ràpids, comprar absolutament de tot en els basars, buscar la farmàcia més bonica o dissenyar una ruta amb les ofertes dels grans supermercats. Diuen, i així hauria de ser, que la competència ajuda a regular els preus i que repercuteix positivament en el cost de la vida. Per tant, i en línies generals, benvinguda sigui per part meva.
El que em fa rumiar, i això ja em desvetlla més d’un dia, és que amb el pas del temps, tal com va passar amb els bancs i caixes, tota aquesta varietat d’oferta aconseguida dins de cada activitat, pugui desaparèixer i quedar en mans d’uns comptats “peixos grossos”.
I és que un dels peixos més grans, voraços i ferotges existents és també del tot insaciable i ja ha començat a avançar amb la seva bocassa ben oberta sense respectar vedes ni mides dels que són més petits que ell.
