El Congrés ha aprovat aquesta setmana la nova llei contra la multireincidència impulsada per Junts per Catalunya. Es tracta d’una reforma llargament reclamada des del món local per posar fi a una dinàmica que generava frustració, inseguretat i una sensació d’impunitat difícil d’explicar als veïns.
Durant massa anys, els ajuntaments hem hagut de gestionar una realitat coneguda per tothom: persones detingudes reiteradament per furts que, en poques hores, tornaven a ser al carrer. El sistema no disposava d’eines eficaces per actuar quan els delictes es repetien de manera sistemàtica, especialment quan els imports eren inferiors als 400 euros. Aquesta situació no només afectava les víctimes directes, erosionava la confiança en les institucions i deteriorava la convivència als barris.
La nova llei introdueix canvis rellevants. Per primera vegada, s’aborden els furts multireincidents amb independència de l’import. S’estableix un tipus agreujat específic per al robatori de dispositius mòbils, que avui contenen dades personals, accés bancari i informació confidencial. Es dona resposta a les petites estafes digitals i telefòniques, que afecten especialment la gent gran i les persones més vulnerables. I es reforça la protecció del món agrari i ramader, sovint castigat per robatoris reiterats de collites, d’eines o d’instal·lacions que, sense ser grans quantitats, generen un perjudici acumulat molt important.
La llei també incorpora eines llargament reclamades pels municipis. El jutge podrà allunyar multireincidents de les zones on actuen per protegir víctimes i prevenir nous delictes. I els ajuntaments podran personar-se en causes que generin alarma social. Això és fonamental: els municipis som la primera línia davant del problema i hem de poder formar part activa de la solució.
A més, s’estableix el reforç del sistema judicial amb més jutges d’adscripció territorial per reduir col·lapses estructurals que, a Catalunya, fa massa temps que arrosseguem. Sense agilitat judicial, qualsevol reforma queda incompleta.
La seguretat no és ni de dretes ni d’esquerres. És una condició bàsica perquè hi hagi convivència, activitat econòmica i qualitat de vida. Sense seguretat, el comerç pateix. Sense seguretat, l’activitat empresarial es debilita. Sense seguretat, la confiança col·lectiva es ressent.
Quan parlem d’impunitat no parlem d’un concepte jurídic abstracte: parlem de l’impacte real sobre la gent que treballa, aixeca projectes i contribueix cada dia al municipi.
Aquesta llei no ho resol tot. Però és un pas endavant necessari. Dona eines, reforça la convivència i envia un missatge clar: convertir el delicte en un mode de vida ja no pot sortir gratis.
Ara correspon aplicar-la amb rigor, proporcionalitat i responsabilitat. Perquè la tranquil·litat als nostres carrers no és un privilegi. És un dret.
