Catalunya té avui una nova oportunitat per reemprendre el camí començat l’1 d’octubre del 2017. Una oportunitat que és possible gràcies als resultats de les eleccions del 14F, amb un 52% dels vots a forces independentistes, i gràcies a un canvi de rumb a la presidència del Parlament.
Laura Borràs ha estat investida presidenta del Parlament, acompanyada per Jaume Alonso-Cuevillas a la mesa. Tots aquells que vegin en aquesta presidència del Parlament un “premi de consolació” per a una Laura Borràs que amb pocs vots més hagués pogut ser presidenta de la Generalitat, es perden que Laura Borràs és precisament al lloc on més necessària és. La independència de Catalunya no es va encallar als tribunals espanyols, ni al govern; es va encallar sobretot al Parlament. És allà on cal recuperar-la com a prioritat.
La legislatura passada vam tenir un Parlament bloquejat, incapaç de qualsevol tipus de desobediència. Ja només començar la legislatura, el 2018, Roger Torrent va bloquejar la investidura del president Puigdemont. A partir d’aquell moment, la presidència del Parlament es va dedicar a complir amb totes les línies vermelles exigides per l’Estat espanyol, i el gener de l’any 2020 va arribar al seu punt més baix quan va ser el president del Parlament, el mateix Roger Torrent, qui va retirar al president Quim Torra l’acta de diputat.
Laura Borràs i Jaume Alonso-Cuevillas agafen l’encàrrec de retornar el Parlament al mandat popular, per treure’l del mandat de la por i dels tribunals. Arribaran fins on faci falta per defensar els valors democràtics que han de fer de Catalunya un poble lliure.
Ara toca formar govern. Junts no accedirà a cap tracte que no ofereixi garanties per a avançar cap a la independència. Estem davant d’una oportunitat d’or. La sabrem aprofitar? Això dependrà de tots nosaltres.
