Per entrar en context, voldria fer uns comentaris previs per veure d’on venim, en la situació mundial dels darrers 80 anys, i en alguns fets rellevants que han succeït:
- El 24 d’octubre 1945, ratificació de la Carta de Nacions Unides, per la majoria dels membres, incloent-hi els cinc permanents, amb dret a veto del Consell de Seguretat. L’objectiu de la institució és mantenir la pau, promoure la cooperació internacional i servir de pal de paller per harmonitzar les accions dels estats, per aconseguir aquests objectius.
- El 9 de novembre 1989, la caiguda del mur de Berlín va marcar el fi del teló d’acer i de la Guerra Freda.
* Teló d’acer: referència a la frontera política, ideològica, i en alguns casos física, entre l’Europa Occidental i l’Oriental.
* Guerra Freda (1947-1991): enfrontament polític, econòmic, social, ideològic, militar i propagandístic que va tenir lloc després de la II Guerra Mundial, entre els blocs occidental (capitalista) i oriental (comunista), liderats pels EUA i la Unió Soviètica.
- Globalització: És un procés d’integració mundial, des de meitat del segle XX, que intenta superar les fronteres nacionals i integrar-se com un únic sistema de relacions internacionals en tots els àmbits socials, polítics, tecnològics, culturals i mediambientals.
Aquests fets i l’evolució econòmica, tecnològica, cultural, amb la irrupció de l’era digital i els nous sistemes d’interacció, comunicació mundial, ens han portat fins aquí, amb molts avantatges, però també inconvenients, com la hipervelocitat dels canvis, que costa assimilar i seguir.
Malgrat tot, i després del període més llarg i profitós de pau i desenvolupament humà en general i especialment a Europa, ja fa uns anys que l’ordre institucional dels organismes internacionals, no són eficients i vàlids per resoldre els conflictes entre tots nosaltres, ara funciona la llei del més poderós per sobre de les normes i lleis que es van acordar.
Analitzant els enfrontaments bèl·lics dels darrers decennis en el món, podem veure que es repeteixen els mateixos motius: per creences religioses fonamentalistes, conflictes ètnics, nacionalismes extremistes i excloents.
En el primer motiu hi ha l’actuació del govern d’Israel, dominat pels grups ultraortodox i l’extrema dreta sionista, que han forçat la guerra de Gaza i el genocidi del poble palestí.
El segon motiu, hi ha les innumerables confrontacions bèl·liques, entre persones del mateix estat però d’ètnies diferents, principalment al continent africà (Sudan).
El tercer motiu, la invasió il·legal i annexió de Crimea (Ucraïna) el 2014, per l’imperialisme de la Rússia de Putin, que de forma unilateral i trencant tots els tractats acordats, l’ha continuat portant a terme fins avui.
Si avui la vida ja és prou complexa i amb reptes constants per superar, no és admissible que els diferents organismes institucionals internacionals hagin perdut la capacitat per tal d’evitar aquests conflictes inútils que només porten pèrdua de vides humanes, destrucció, empobriment en la vida de la gent.
Per revertir aquesta situació cal renovar un nou ordre mundial, d’acord amb les actuals necessitats i la situació geoestratègica mundial que tenim. El camí ja el tenim traçat, donat l’experiència acumulada en aquests 80 anys de pau en el món occidental i Europa en particular, solament cal fer les reformes necessàries per fer més efectius, les reglamentacions i normes que regulen els diferents organismes internacionals primer, i les formes de votació posteriors per tal d’aconseguir majories reforçades, fora del concepte d’unanimitat, que tant de mal ens ha provocat fins avui.
Partint de l’anàlisi prèvia del que ha succeït, podem donar algunes idees com a punt de partida per les reformes a endegar.
-Els estats i formes democràtiques són el punt de partida indiscutible i irrenunciable per a qualsevol proposta.
-Els conceptes de globalització, multilateralisme i negociació, els elements cabdals i presents en la vida actual i a futur.
-Les institucions internacionals vigents, amb les reformes democràtiques pertinents, eines imprescindibles per aprofundir en les millores.
-Les decisions i resolucions que es prenguin en les diferents institucions internacionals, d’obligat compliment per a tots els membres representats.
-Les decisions i resolucions s’han de prendre amb majories reforçades, excloent del tot la unanimitat.
-El dret a veto, invalidant de la resolució presentada, ha de quedar anul·lat.
-Els organismes com l’ONU i d’altres, haurien de tenir mecanismes interns, per detectar i fer prevenció, en contra de qualsevol conflicte que es pugui tenir sospita.
-Els principals organismes, com l’ONU i a Europa la UE, haurien de ser els primers a acordar un calendari de reformes per accelerar al màxim els canvis pertinents.
Cal dir, en vista d’això, que la democràcia és la millor via per resoldre els problemes dels ciutadans en aquest món actual, per tant, les eines ja les coneixem diàleg, pacte i acord. No cal inventar, solament reformar el que no funciona. Però cal fer-ho ja.
