El setmanari Forja del 8 de setembre de l’any 1956 transcriu una interessant entrevista amb el gran intèrpret de la tenora i prolífic i magnífic compositor Ricard Viladesau, de la qual resumirem alguns moments.
- El 1956, feia més de 30 anys que la cobla-orquestra La Pral. de La Bisbal, “pot ostentar el qualificatiu d’orquestra favorita del nostre poble”.
- Feia 25 anys que tocava en una orquestra, haver composat uns 45 valsos. Estava més satisfet de “El mar i tu” i el de més èxit era “Enamorado del mar”.
- En aquell moment tenia escrites unes 25 sardanes, la millor per ell llavors era “En Jordi”.
- Va dir “soc tot orelles” quan se li va demanar que “seria bonic i ens faria molta gràcia i estaríem contentíssims, que componguéssiu una sardana dedicada al poble”, respongué tot gratant-se el clatell, “tinc molts compromisos... però vaja quan us toqui el torn, ja ho faré”.
- En parlar d’un títol apropiat, “que diré jo, ‘Festa Major a Castellar’ o bé ‘Les noies de Castellar’, aquest seria bonic i molt escaient”.
I tot somrient afegí en acomiadar-se tot comentant el títol: “Essent així, tindrà d’ésser una sardana que estigui molt bé i que sigui bonica, perquè les noies de Castellar són boniques i escaients”.
Així va néixer “Les noies de Castellar”, en una primera versió l’any 1947 i una posterior versió estrenada en el segon aplec, l’any 1981.
