A l’obrir la capseta de les aquarel·les, hi trobo els colors ben ordenats, lluents, i que m’estan esperant amb el mateix deliri que tenen els gossos quan interpreten el gest que precedeix la sortida a l’esbarjo.
Els colors saben per experiència pròpia que uns pinzells suaus, empolainats amb aigua destil·lada, els vindran a buscar i amb total complicitat dansaran promíscuament per la paleta.
Allà, aviat s’agruparan segons les seves tendències de to, càlides, fredes... Alguns s’entossudiran a aïllar-se i evitaran la mescla amb els demés, tot volent-ne destacar la seva característica d’una forma orgullosa i dominant. Altres es fondran per parelles, obtenint així uns nous i preciosos tons. Es formaran combinacions de tres colors que sorprendran pel seu resultat, i no hi faltaran els grups experimentals de més de tres o quatre colors, que oferiran una innombrable gamma de matisos.
Amb la seva interacció es prepararan per fer el salt cap al paper, amb la incògnita de si avui aquest serà més o menys gruixut, absorbent, llis o texturat i, en aquest últim cas, de quina serà la textura, propietats que condicionaran la seva dansa.
Els colors estan il·lusionats i neguitosos al mateix temps, ja que un cop instal·lats damunt el paper, hauran de conviure ja per sempre en la mateixa disposició en què els pinzells hagin determinat, tot seguint les discretes pautes del llapis, que haurà matinat una mica més que ells.
A partir d’aquí també hauran d’acostumar-se i superar les mirades que directament als ulls rebran d’uns silenciosos espectadors que en ocasions estaran bocabadats, altres faran cara de pòquer i alguns es mostraran temiblement inquisidors.
Cada color es complau amb la companyia del seu complementari que el recolza, el potencia o l’harmonitza, segons quin sigui el grau de participació en cada moment. De forma respectuosa —i tanmateix interessada—, els colors es reservaran entre ells uns savis espais que no envairan i que actuaran visualment com a color blanc, pigment inexistent a la capseta de les aquarel·les. La transparència és la característica principal d’aquesta tècnica, i amb el trio format pels colors, l’aigua i el paper, si hi posem una generosa o lliure dosi d’il·lusió tant al realitzar-les com al contemplar-les, podrem aconseguir i gaudir d’unes imatges plenes de vibracions visuals encisadores. Els purs materials hauran esdevingut poètiques sensacions. Una sorprenent metamorfosi haurà complert el seu cicle.
