Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a la Eliminació de la Violència Masclista, Les Carnera, col·lectiu feminista de Castellar del Vallès, cridem a quatre vents aquest manifest per commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.
Soc la Laia i no vaig a Barraques per Festa Major perquè em fa por tornar a casa sola a la nit.
Soc l’Estel i em van detenir per anar a una manifestació un dia de vaga feminista.
Soc la Kheira, vinc als estius a Castellar, a casa d’una família acollidora, visc a Tindouf, en un camp de refugiats, des que vaig néixer.
Som la Clara i l’Eva i no ens hem d’amagar quan ens volem fer un petó a la plaça Major.
Soc la Rosa i no m’agrada que quan compro una joguina, em preguntin: És per a nen o per a nena?
Soc la Wanjiru, he arribat a Castellar amb el meu fillet després d’un llarg viatge: vaig creuar el desert caminant, vaig viure un any pidolant al Marroc, donava tots els diners a la màfia que controlava les sortides d’embarcacions cap a Cadis, vaig ser violada per un home de la màfia i vaig creuar l’estret embarassada, ja que em van assegurar que embarassada no em tancarien en un CIE.
Soc la Violant i el meu col·lectiu feminista no compta amb recursos públics per fer actes al poble.
Soc la Mercè, arran de la reforma laboral vaig quedar-me sense feina, i em vaig veure abocada a la precarietat del treball a les llars sense contractació.
Soc la Laura i vull tenir accés a l’anticonceptiu que vulgui de manera gratuïta durant tota la meva vida reproductiva.
Soc la Saray, visc al carrer Balmes de Castellar amb les meves dues filles, jo sola em faig càrrec de la feina de la llar, la cura de les nenes i d’aconseguir els diners necessaris per tirar endavant.
Soc la Katia i us escric des del mòbil de la meva mare perquè el meu nòvio em té controlat el WhatsApp i l’Insta.
Soc l’Anna i vaig utilitzar un mètode anticonceptiu que no volia perquè ell el preferia.
Soc la Paula de la plaça Llibertat i vaig aguantar els seus insults, cops i vexacions perquè aleshores creia que era el millor pels meus fills... de veritat que cap veí sentia els crits?
Soc la Núria, mai participo en les classes de l’insti, em sento insegura i inferior.
Soc la Fatumata, visc a Sant Feliu, m’estan fent una reconstrucció del clítoris després de patir una mutilació genital quan tenia 10 anys.
Soc l’Elena del carrer Nou, vaig haver d’anar a Londres a avortar quan tenia 18 anys, ara en tinc 55 i tinc tres filles.
M’esgarrifa veure la pujada del vot d’ultradreta i imaginar-me les dones anant a l’estranger a avortar.
Soc la Montse i em van fer sentir víctima, avaluada i analitzada en cada moment del procés judicial.
Soc la Carme del Sol i Lluna, estic malalta, em diuen que em queixo molt, no em van bé els medicaments que em recepten, i diu el metge que els meus símptomes no acaben d’encaixar amb cap malaltia.... necessito que m’atenguin amb perspectiva de gènere.
Soc la Favour, fa poc que visc a Castellar, vaig arribar a l’Estat espanyol presa d’una xarxa de tràfic d’éssers humans, amb 17 anys em prostituïren als carrers de Barcelona, em vaig escapar i van assassinar la meva mare a Nigèria.
Soc la Clara, la meva millor amiga va sortir de festa un cap de setmana de febrer per Sabadell, tornant a casa, un home la va forçar a entrar a una nau i va ser violada per tres homes.
Soc la Maria, el meu cosí gran abusava de mi quan era petita i passàvem caps de setmana a casa l’àvia, que viu al nucli antic de Castellar. Quan l’any passat ho vaig explicar als pares em van dir que ja feia molt temps d’allò, que millor no aixecar polseguera, que no parlaríem mai més amb el cosí i punt.
Per això no vaig mai al mercat, per por de trobar-me’l.
Soc la Hassana de la plaça Calissó, els meus pares van arranjar el meu casament i em van casar amb un home 20 anys més gran que jo. Jo tenia 15 anys quan em van casar.
Soc l’Eli de l’Airesol, parlo en nom de la Berta, la meva germana, que va ser assassinada pel seu marit fa tres anys.
Dia rere dia les dones de Castellar i del món patim violències que limiten la nostra llibertat i felicitat.
Aquestes violències poden venir de persones properes a nosaltres, de persones desconegudes o d’institucions.
Amb l’excusa de la crisi econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat laboral i l’augment de la pobresa, aquestes violències estan creixent.
L’atac contra el dret al propi cos, l’atac contra els nostres drets socials i laborals, l’augment de la càrrega de cures, la reducció dels recursos per a projectes socials, fan evident l’atac patriarcal contra les nostres vides.
Nosaltres, les Carnera, col·lectiu feminista de Castellar, diem prou!
Ni som víctimes ni estem disposades a acceptar les violències.
Per això ens seguim organitzant i seguim lluitant, amb esperança i valentia, per defensar allò que som, dones lliures.
