Tots tenim al cap la imatge del catequista o la catequista com la d’aquell senyor (o sovint senyora) que explica històries sobre Jesús als nens i nenes… però el cert és que un mestre és mestre quan amb la pròpia vida viu allò que ensenya, sigui catequista, entrenador esportiu o mestre d’escola…
En Lluís ens ha deixat molt ràpid. Massa ràpid. Encara no ens en sabem avenir. Feia dos dies que començàvem el curs i ell a la seva carpeta ho tenia tot apuntat (calendaris, programacions, llistes de famílies a punt…), ja des d’abans de començar l’estiu.
De fet, va ser de les primeres persones de la parròquia que em va presentar el mateix mossèn Joaquim. I que, enmig del trasbals que significa per a una comunitat que canviïn el timoner de la nau, ell sabia què volia i com fer-ho per tenir lligada la programació de la catequesi, que tan estimava.
Des que vam tenir notícia de la seva malaltia sempre l’hem tingut present en les misses i pregàries, la majoria de vegades sense dir-ne el nom, però tenint-lo tots molt present en el cap i en el cor.
Ell ens ho posava fàcil (molt fàcil), perquè es deixava estimar i agraïa les visites, amb el seu to sempre cordial i atent. Més aviat ens preguntàvem si era convenient visitar-lo perquè no sabíem si faríem nosa, però ell n’estava content. I també sempre sincer. Quan els efectes de la medicació impedien que pogués atendre les visites no li costava gens dir que seria millor un altre dia.
Des del Consell Parroquial, des de l’equip de catequistes i la parròquia de Sant Esteve en general volem expressar el nostre més sincer condol a la família d’en Lluís i a tots els seus amics. El trobarem molt a faltar. No solament nosaltres, també les famílies i els infants que el tenien com a catequista. Fins sempre Lluís! Que al Cel ens puguem veure!
