Lluís Companys i Jover va néixer a El Tarròs el 21 de juny del 1882, en el si d’una família pagesa amb arrels nobiliàries.
A la Universitat de Barcelona, on cursa la carrera de Dret, coneix Francesc Layret. Influït per idees republicanes, catalanistes i socials participa en la vida política del país i col·labora en diferent publicacions.
Companys es presenta a les eleccions generals espanyoles del 1920 per Sabadell en representació del Partit Republicà Català per l’escó de l’amic Francesc Layret, que havia estat assassinat recentment. Guanya l’escó i a Castellar obté la majoria de vots.
És a partir d’aquest moment quan Lluís Companys comença la seva relació amb Castellar. El 4 de juny del 1921 fa un míting al local del Centre Republicà Autonomista amb motiu de la seva inauguració.
A partir del 1922 i fins al 1928 Companys i la seva família estiuegen a Castellar, concretament al carrer de les Roques, a la casa coneguda com a Cal Targa. En aquells moments, malgrat ser diputat, encara no tenia la dimensió política que va assolir en esdevenir ministre i, després, president de la Generalitat.
En aquella època “fer vacances” no era una moda majoritària, i tot i que Companys procedia d’una família benestant era força auster.
Aquí a Castellar se’l recorda com una persona elegantment vestida però despistat i una mica descuidat. Quan sortia de casa li podia faltar un botó o anar amb una vora descosida. Podia sortir al carrer amb el típic pijama de ratlles i sabatilles, però sempre amb el seu clàssic mocadoret a la butxaca.
La seva primer esposa, Mercè Micó, i mare dels seus dos fills, Luís i Maria de l’Alba, donava galetes a la mainada del carrer i molts hi anaven només per aquest motiu. A la nit, després de sopar, a la casa de Cal Targa es feien reunions polítiques fins ben entrada la matinada.
En aquestes tertúlies i reunions se servia algun platet per picar (crancs i granotes) que el mateix Companys i altres amics havien anat a buscar, al capvespre, al rec de Fontscalents o a la bassa del Brunet.
Durant tots aquests anys que havia estat a Castellar havia fet bones amistats i amb ells sortia a esmorzar a l’hort d’algun d’ells, a les vinyes que conreaven o anaven a berenar a la font dels Casots.
Malgrat que havien passat els anys i ja no estiuejava al poble, Companys va tornar a Castellar diversos cops més:
El 5 de juliol del 1933, com a ministre de Marina del Govern de Manuel Azaña, Companys fa una visita particular al seu amic Antoni Tort, alcalde de Castellar; val a dir que entre tots dos les visites eren freqüents. La visita va acabar amb un dinar a l’Hostal de Les Arenes.
El 23 de setembre del 1934, ja com a president de la Generalitat va inaugurar el Grup Escolar Emili Carles-Tolrà. Posteriorment van anar a l’Hostal de Les Arenes a fer un dinar amb l’assistència d’unes 200 persones.
També el maig del 1936 va tornar a Castellar, un altre cop a l’Hostal de Les Arenes, on Companys va convidar a dinar els periodistes que informaven sobre la Generalitat.
Lluís Companys va morir afusellat al Castell de Montjuïc el 15 d’octubre del 1940, als 58 anys.
