Tenia 16 anys i era una noia normal (vaja!, el que s’entén per normal avui), anava a l’institut cada dia, tenia un grup de amics i amigues, sortíem sempre que podíem, intentava estudiar perquè aquell curs començava el batxillerat, vivia amb el pares i el meu germà, més petit que jo, en un entorn familiar habitual (els meus pares estaven casats des de feia 20 anys i treballaven per aconseguir donar-nos una vida millor, no hi eren sempre que els necessitava, però qui pot estar sempre a tot arreu?). Des de feia 2 anys que sospirava per un company de classe, una mica més gran, repetidor. La veritat és que era un noi molt guapo, certament no era el que treia les millors notes, de fet podríem dir que era un dels xulos de la classe, però, què hi podia fer? ESTAVA ENAMORADA! Feia un parell de mesos que es va acostar a l’hora del pati, feia poc que havia trencat amb la seva novieta anterior. No m’ho podia creure, ara era jo el centre d’atenció, ara era jo la persona triada. La Verònica, la noia amb qui anava abans que jo, un dia se’m va acostar per advertir-me, per dir-me que en Joan no era la millor persona d’aquest món, però, qui ho és? Estava clar que tenia gelosia que ara fos jo qui ocupava el seu lloc.
NO LI VAIG FER CAS, ESTAVA ENCEGADA! Quan feia una setmana que sortíem junts, jo era l’enveja de tot l’institut, tothom parlava de la sort que tenia, i jo m’ho creia. Per fi el meu somni s’havia fet realitat. Aquella tarda, per celebrar la primera setmana, vaig preparar-li una sorpresa, m’ho vaig currar, però segur que valdria la pena! Quan va arribar el moment em va dir que quina poca-soltada era aquella, que ell m’estimava, però necessitava molt més de mi, que volia que tinguessin sexe (jo no ho havia fet mai!), però després de la seva insistència, de dir-me que no era una dona, sinó una nena, que no sabia per què estava perdent el temps amb mi, vaig acabant plorant. Però per por a perdre’l vaig cedir, i aquella nit vaig tenir la meva primera i decebedora experiència sexual. Jo no sabia què s’esperava de mi.
Està clar que no soc una santurrona, he parlat amb les meves amigues, he vist pel·lícules, he assistit a les classes de sexualitat que van fer a l’institut, però res m’havia preparat per a aquella primera vegada, en què el Joan em va dir què volia que li fes: em va subjectar pel cap perquè li fes una fel·lació... Després d’aquella primera experiència en Joan en va demanar sexe a diari i quan jo posava una excusa m’amenaçava amb deixar-me i explicar mentides sobre mi.
Fins i tot en alguna ocasió vaig haver d’anar al CAP per demanar la pastilla del dia després, ja que ell “s’havia oblidat els preservatius” i em va obligar a fer-ho a pèl. Però no vaig ser capaç de trencar la nostra relació, perquè vaig pensar que el meu amor el canviaria, perquè vaig tenir vergonya, perquè era la més envejada de l’institut, i tants d’altres, perquès que em van anar enganyant. Al mes de sortir junts em va donar la meva primera “hòstia”, a mi, que mai ningú m’havia pegat, que ni els pares m’havien posat la mà sobre, i què vaig fer? Abaixar el cap, amagar-me i continuar amb ell perquè va ser un error, ell no volia, i em va demanar disculpes, i em va portar de festa...
Avui han passar alguns anys d’aquella relació, però la protagonista fa molt temps que està en tractament psicològic, l’experiència viscuda no l’ha deixat ser una noia que visqui la vida en plenitud, té unes seqüeles a l’ànima que aniran apaivagant-se, amb el temps, però que sempre estaran rosegant el seu interior.
Aquesta és una història inventada, no està basada en cap persona concreta, són simplement retalls d’experiències de diferents noies, retalls de la informació que al llarg de molts anys de feina en el món educatiu he sentit. Amb aquests fragments he intentat plasmar la breu història d’una adolescent que va entrar en la roda del maltractament. Si us plau, ja sabem que diuen que “l’amor és cec”, és possible que ho sigui, però nosaltres no ens podem permetre el luxe de ser-ho... Noia! Has d’estar a l’aguait, a fora hi ha molts llops esperant la teva feblesa per exercir el seu poder, per controlar-te, deixa ja de ser la princesa i, si us plau, converteix-te en la cavallera dels teus somnis.
Estem amb tu!
Telèfons atenció víctimes: 016 /
900 900 120
