A finals dels anys 70 el moviment veïnal va fer possible la plaça de la Llibertat. Els veïns i veïnes, agrupats entorn a una comissió cívica, van fer front als interessos especulatius que volien densificar aquesta zona de la vila.
Gràcies a les mobilitzacions ciutadanes, el que havia de ser un solar ocupat per blocs de pisos es va convertir en un espai públic. Des d’aleshores, la plaça de la Llibertat ha estat un símbol de la lluita popular que, una vegada superat el franquisme, s’esforçava per dotar Castellar de les places i equipaments que necessitava.
El cap de setmana passat es va celebrar la remodelació de la plaça, que ha tingut com a objectiu dignificar l’espai, donar-li més versatilitat i fer-lo més accessible.
Una de les premisses amb què es van emprendre les obres ha estat la de recuperar l’esperit que va donar origen a la plaça i fer un homenatge a totes aquelles persones que amb la seva lluita van fer possible aquest espai.
Hem posat, junt al monòlit que l’any 1981 van aixecar els veïns, una placa que recorda l’origen popular de la plaça. L’objectiu és conscienciar els castellarencs i castellarenques sobre l’empenta ciutadana que va permetre preservar aquest espai i sobre la necessitat de participar activament en el manteniment de l’espai públic.
La filòsofa Victòria Camps descriu el que, malauradament, és una actitud amb què ens trobem sovint actualment a les nostres ciutats i viles: “Tenim una democràcia sense ciutadans. O amb ciutadans els deures de ciutadania dels quals es limiten al pagament obligat d’impostos i a fer ús del dret de vot. El ciutadà es concep a si mateix com a subjecte de drets, però no com a subjecte de deures”.
Amb això Camps vol dir que el ciutadà ha d’adoptar una actitud de respecte actiu cap els altres veïns i una conducta responsable davant els béns i equipaments públics que no són propietat de l’ajuntament, sinó que són de tots els ciutadans que habiten al municipi.
Com amb la plaça de la Llibertat, per la qual els nostres avis i àvies van lluitar per fer, ara nosaltres hem de saber preservar-la i mantenir-la.
