641  Som Deu_1440x961
Som Deu || Il·lustració: Joan Mundet
07/01/2022 Opinió
Jutges multifunció
Jacint Torrents

Quan escric aquestes ratlles –desembre 2021– es compleixen tres anys de l’informe del Consell d’Europa, que agrupa 47 països, sobre l’ús de les llengües minoritàries a Espanya. Aquest informe, en examinar Catalunya, destacava “el valor del model d’immersió lingüística a l’escola, que sense descurar la importància de l’educació multilingüe, aconsegueix que els alumnes acabin els seus estudis obligatoris amb un alt domini del català i el castellà”. 
I, d’altra banda, l’informe considerava que les lleis educatives espanyoles des del 2013 “desafien el model lingüístic català i obstaculitzen el sistema de conjunció lingüística i immersió”. Aquest informe denunciava, també, com ja havia fet diverses vegades des del 2001 que, sobretot en l’estament judicial, no es feia cap esforç per garantir l’ús de les llengües cooficials.
I vet aquí que ara ens trobem que els jutges, que no han complert ni la llei ni les recomanacions que se’ls han fet des del Consell d’Europa, tornen a posar-se l’uniforme de pedagogs i de mestres per decidir com s’ha d’ensenyar els infants. També és cert que no ens ha d’estranyar gens: darrerament s’han vestit de sobirans absolutistes per tombar decisions parlamentàries i s’han posat la bata de sanitaris per decidir sobre els comportaments que hem de tenir en pandèmia. Dubto moltíssim que la seva formació els hagi donat coneixements sanitaris, pedagògics i fins i tot polítics.
Que l’òrgan judicial se situï per damunt del legislatiu i de l’executiu suposa una alteració molt greu de la bona gestió de la democràcia. I ni els parlamentaris ni els polítics haurien de servir-se d’aquesta perversió de traspassar a la justícia els problemes que s’han de resoldre amb diàleg i més diàleg. La justícia, embriagada de poder, pot acabar essent injusta.  
Les nacions que han estat imperials sovint han volgut uniformar els seus dominis imposant la seva llengua, les seves lleis, la seva ideologia o la seva religió. Com qui vol posar una camisa de força a la realitat, a les persones, als seus usos i costums, a la seva manera de ser... Extingit l’imperi, queda en alguns ciutadans d’aquestes nacions –ultranacionalistes, encara que no se n’adonin–  la incapacitat de respectar i d’estimar allò que ve donat per la natura, per la història dels pobles, pel ser i pel voler de la gent. Si aquests ciutadans accedeixen a àmbits de poder, ho tenim malament. Perquè contribuiran a enrarir la convivència i la bona entesa entre la gent.

Comparteix
M'agrada
Comentaris