L'esdeveniment esportiu més important al món, en què participen més de dos-cents estats, els Jocs Olímpics d’estiu, comencen avui, dia 23 de juliol, després que el Comitè Olímpic Internacional (COI), l’entitat organitzadora, els ajornés ara farà un any pels efectes de la Covid-19. Enguany, però, seguim en pandèmia, tot i que almenys es podran celebrar les Olimpíades, que es faran a Tòquio (Japó). Això sí, cal dir que el país asiàtic ha decidit tirar endavant la cita esportiva, malgrat que té molt poca gent vacunada i l’estat d’alarma està vigent. Per tant, no cal ser massa espavilat per deduir que darrere dels Jocs s’hi amaguen interessos econòmics i polítics no sempre positius. Tanmateix, aquesta no deixa de ser la gran cita per a la qual es preparen milers d’esportistes de tot el planeta, amb la capacitat d’inspirar noves generacions i ser referents per als joves.
Els amants de l’esport es miraran pràcticament cada una de les 33 disciplines esportives que hi haurà. I com a novetat, cinc esports s’estrenen a les Olimpíades: el monopatí, l’escalada esportiva, el karate, el beisbol i el surf. Encara més al·licients per asseure’s davant el televisor fins al 9 d’agost, dia en què tindrà lloc la cerimònia de clausura. I després de dues setmanes de pausa, del 25 d’agost al 9 de setembre, es faran els Jocs Paralímpics, amb esportistes que se superen dia rere dia.
Dit això, cal dir que els Jocs no tindran públic en cap dels esports. Sí, seran descafeïnats, però en temps pandèmia ja és més del que ens podíem imaginar quan tot va esclatar el març del 2020. De fet, el vicepresident del COI, entitat que organitza l’esdeveniment, va admetre que són els Jocs “més estranys de la història del moviment olímpic”. És el primer cop en la història de l’olimpisme en què uns Jocs no es poden fer l’any que tocava. Sí que havien estat cancel·lats per culpa de grans conflictes bèl·lics, com va passar el 1916 amb els Jocs de Berlín, suspesos per culpa de la Primera Guerra Mundial, i amb els del 1940 i el 1944, amb la Segona Guerra Mundial. És a dir, si aquests Jocs seran recordats per alguna cosa, serà per la pandèmia.
D’altra banda, cal preguntar-se quins són els titulars esportius que ens ofereix l’edició d’enguany. Segurament, el gran nom és el de la gimnasta nord-americana Simone Biles, que amb només 24 anys ha guanyat 25 medalles als mundials. La també nord-americana Katie Ledecky es podria convertir en la nedadora amb més podis de la història dels Jocs Olímpics. En categoria masculina, Caeleb Dressel vol ser l’hereu de Mark Spitz o Michael Phelps guanyant sis medalles d’or.
En tenis, després de veure com renuncien Roger Federer i Rafa Nadal, Novak Djokovic buscarà seguir brillant aquest any guanyant el seu primer or olímpic. Els tenistes són alguns dels noms més mediàtics, juntament amb les estrelles de l’equip nord-americà de bàsquet, com Kevin Durant. I a l’atletisme, caldrà veure qui ocupa el forat del velocista jamaicà Usain Bolt. La llista de noms podria ser encara més llarga, naturalment, però aquesta és una aproximació dels principals favorits en les seves disciplines.
Pel que fa a la delegació espanyola, vol igualar les 17 medalles que va aconseguir a Rio de Janeiro. En molts casos hi haurà catalans somiant en fer podi, com ara Mireia Belmonte, Saúl Craviotto i diversos esportistes de disciplines d’equip. De fet, la representació catalana als Jocs Olímpics serà de 101 esportistes, el 33% de la delegació espanyola. L’any en què van participar més catalans va ser, evidentment, el 1992 a Barcelona, amb 129 atletes.
Per concloure, des del meu punt de vista, els Jocs Olímpics són sempre una cita històrica que val la pena gaudir com a espectador. Tenen lloc cada quatre anys i, per tant, cal aprofitar al màxim l’any en què se celebren. Són el gran bàlsam que tenim els amants de l’esport per oblidar-nos (almenys una estona) de la pandèmia que estem vivint.
