La participació d’Israel al Festival d’Eurovisió 2025 ha tornat a generar una allau de crítiques. L’any passat ja es va denunciar la participació de l’estat genocida en el certamen. Aquest any, mentre Israel cremava vius refugiats en les seves tendes de campanya, la seva representant interpretava aquestes paraules: “Un nou dia arribarà, la vida continuarà, tots ploren, no ploris sola, la foscor s’esvairà, tot el dolor passarà”. Milers de palestins no veuran mai més la llum del dia. I el dolor dels supervivents, si n’hi ha, mai passarà. Mentre passa això, Europa celebra.
El nivell de cinisme és difícil d’assimilar. El públic va atorgar a Israel 297 punts en un festival que veta quan li convé. Que aquests vots siguin comprats per Israel o no, no té importància.
Fa temps que la naturalesa d’Eurovisió respon a estratègies polítiques, pressions econòmiques i biaixos ideològics. Peti qui peti, vulgui o no vulgui, em sap greu, la política és i està a tot arreu.
RTVE va emetre un breu comunicat en suport als drets humans i a Palestina. Tot i que és molt més del que han fet moltes cadenes de televisió pública d’Europa, no n’hi ha prou. Les paraules en aquests moments no són suficients. Apagar la televisió durant l’actuació israeliana tampoc n’és la solució: els aplaudiments van sonar igual, per sobre d’una massacre silenciada. Milions de persones van seguir la retransmissió d’Eurovisió. Milions.
Espanya condemna la “guerra”, però la finança. Mira cap a un altre costat quan toca la “nostra” cançó. És esgarrifós veure la distància que es crea davant quelcom que sembla que no té res a veure amb nosaltres. Però ens afecta. Cada conflicte en el món ens afecta i cada vida humana aniquilada ens hauria de commocionar. La indiferència també mata.
Conec, com tantes altres persones, l’extensa llista d’empreses vinculades a Israel i al genocidi a Gaza: Microsoft, Amazon, Google, Palantir, Intel, Cag, Caterpillar, KKR, Barclays, Santander, BBVA, McDonald’s, Coca-Cola, Nestlé, Elbit Systems, Lockheed Martin, General Dynamics… Sé que com a individus no tenim prou eines per a sostenir un boicot total (m’incloc), però el festival d’Eurovisió voreja el cinisme extrem.
Israel va elegir com a representant Yuval Raphael, supervivent de l’atac perpetuat per Hamàs el 7 d’octubre del 2023 al festival Nova. Aquest atac sovint s’utilitza per justificar la massacre indiscriminada de la població civil palestina. Però l’ocupació militar, el bloqueig i l’apartheid venen de dècades enrere. Davant aquest context, la inacció política i diplomàtica no és una opció. El Govern espanyol manté relacions comercials amb Israel: gairebé 50 contractes públics per valor de més de mil milions d’euros des de l’inici de la “guerra” a Gaza. Espanya és un estat sobirà i, com a tal, té la capacitat de suspendre aquestes relacions. Les paraules avui, no són suficients.
Exigim que el Govern espanyol trenqui qualsevol relació amb Israel immediatament.
Si Europa no és capaç ni tan sols de suspendre la participació d’un estat genocida en un festival de música, com podem esperar que adopti mesures reals per frenar un crim contra la humanitat?
El dissabte 17 de maig, a Basilea, es va emetre en directe la campanya de blanqueig més gran del genocidi palestí sota la bandera europea. Cap dels 37 països participants va plantar cara. Ni un sol país va decidir retirar-se.
Si Eurovisió inclou, promociona i defensa Israel, és hora d’abandonar el festival. No podem formar part d’un espectacle que blanqueja la neteja ètnica.
Palestina lliure.
