Infraestructures: prou promeses, calen fets

La tragèdia ferroviària d’Urda, a Toledo, ens ha deixat profundament commocionats. En nom meu i de tot el Grup Municipal de Junts per Castellar, vull expressar el nostre condol més sincer a les famílies i amistats de les 69 persones que han perdut la vida, així com tota la nostra solidaritat amb les persones ferides i amb tothom que està patint les conseqüències d’aquest terrible accident.
Davant d’una desgràcia d’aquesta magnitud, el primer que cal és respecte i solidaritat. Les causes s’hauran d’aclarir mitjançant les investigacions corresponents. Però aquesta tragèdia també ens ha de fer reflexionar sobre la importància de disposar d’unes infraestructures ben mantingudes, uns serveis de transport fiables i unes administracions que planifiquin i inverteixin pensant en les necessitats de les persones.
A Catalunya fa massa anys que patim les conseqüències d’un dèficit d’inversió en infraestructures. Els problemes de Rodalies, els retards, les incidències, les cancel·lacions i la manca d’informació als usuaris s’han convertit, malauradament, en una realitat massa habitual. Milers de persones depenen cada dia d’aquest servei per anar a treballar, estudiar o visitar els seus familiars. No demanen privilegis, demanen poder arribar a la seva destinació amb puntualitat, seguretat i unes condicions dignes.
I si baixem aquesta realitat al nostre municipi, veurem que Castellar del Vallès tampoc és aliè a aquestes mancances. De fet, tenim sobre la taula dues infraestructures viàries imprescindibles per al futur del nostre poble que no poden continuar esperant.
La primera és la B-124. La carretera que ens uneix amb Sabadell suporta diàriament prop de 30.000 vehicles. És una intensitat de trànsit molt elevada per a una carretera d’un carril per sentit, amb els problemes de congestió i seguretat que això comporta. Necessitem una actuació estructural, no pedaços puntuals ni reparacions que duren quatre dies. Cal abordar el desdoblament de la B-124, millorar-ne la capacitat i garantir unes condicions de circulació adequades. I, mentrestant, exigir que es faci un manteniment integral del ferm. No podem continuar circulant per una carretera que presenta un estat tan deficient.
La segona gran infraestructura és la Ronda Nord, una actuació estratègica que ha de permetre donar continuïtat a la B-40, connectant Terrassa amb Sabadell i facilitant l’enllaç amb la B-124 i, per tant, l’accés de Castellar a la xarxa viària principal sense haver de travessar el centre de Sabadell. És un projecte que pot transformar la mobilitat de tota aquesta àrea del Vallès. Hi ha un conveni i un finançament previst de 200 milions d’euros, però ara cal que els estudis avancin, que els projectes es concretin i que les obres acabin sent una realitat. No ens podem permetre que una altra infraestructura necessària quedi atrapada en els despatxos i els calendaris administratius.
Pel que fa al transport públic, recentment s’han anunciat nous reforços a la línia d’autobús C1 entre Castellar i Sabadell, amb un increment de les expedicions i ajustos en les freqüències en hores punta. Són actuacions que han de servir per donar resposta a les mancances i als problemes de servei que pateixen els usuaris, però que no ens han de fer oblidar que encara necessitem un transport públic fiable, amb horaris que responguin a les necessitats reals de la ciutadania i connexions eficients amb els serveis ferroviaris de Sabadell. Els veïns de Castellar no demanen cap privilegi, sinó un servei de qualitat que estigui a l’altura de les seves necessitats.
I després hi ha el tren a Castellar. Un projecte del qual fa molts anys que sentim parlar i que continua sense una resposta definitiva. S’han anunciat estudis i alternatives, però els veïns encara no sabem quin futur tindrà aquesta connexió ferroviària. Si és viable, cal concretar-la; si no ho és, cal explicar-ho clarament i plantejar alternatives.
No es tracta de demanar grans infraestructures per caprici. Es tracta de garantir que els nostres veïns i veïnes tinguin les mateixes oportunitats de mobilitat que qualsevol altra població. Que anar a treballar no sigui una cursa d’obstacles, que estudiar o accedir als serveis sanitaris no depengui de disposar d’un vehicle privat i que les carreteres que utilitzem cada dia estiguin en condicions adequades.
Castellar és un municipi amb una activitat econòmica important, amb milers de persones que es desplacen diàriament i que necessiten unes comunicacions a l’altura de les seves necessitats. No podem continuar sent un municipi que sempre espera, que sempre reclama i que massa sovint arriba tard a les solucions.
Els anuncis i les promeses no desdoblen carreteres, no construeixen rondes ni milloren els horaris dels autobusos. Ho fan les inversions, la planificació, el manteniment i, sobretot, la voluntat de complir els compromisos.
Castellar no demana privilegis. Demana infraestructures dignes, segures i a l’altura de les necessitats dels seus ciutadans. Ja n’hi ha prou de promeses: necessitem fets.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara