Cal ser molt ingenu per pensar que tota aquesta història dels indults és deguda a la generositat del partit socialista. O al canvi de govern a la Generalitat.
S’ha de ser molt ingenu, o bé informar-se només a través dels mitjans del règim.
No, el “gobierno más de izquierdas de la historia” no proposa els indults perquè vulgui moderar la repressió. Si depengués d’ells, els presos es podririen a la presó, els exiliats no podrien tornar mai més, i la llista de represaliats augmentaria a diari.
No, el que passa és una altra cosa: passa que Europa li ha dit que prou al règim postfranquista espanyol.
Europa ja n’estava tipa, dels diners que havia de posar regularment per aguantar la festa permanent en forma d’autopistes, línies d’alta velocitat ferroviària i aeroports deficitaris. Però a sobre ara, quan la Unió Europea ha de manifestar-se en defensa dels drets humans a tot el món, ha d’abaixar el cap cada vegada que Rússia, la Xina, Turquia o qualsevol dictadura li recorda que, en un estat de la UE, hi ha presos polítics amb penes de presó més llargues que les seves.
Europa ha anat lenta, i ha donat temps a Espanya per fer els deures ella soleta. Però ara ha dit que prou. Li ha dit a Espanya que, si vol els diners del rescat, els presos polítics han de ser lliures. I si Espanya no els allibera, ho farà el Tribunal de Drets Humans de la UE. La maquinària, en forma de decisions de la UE i de sentències dels tribunals europeus, ja s’ha posat en marxa. I cada vegada va més ràpida.
A Espanya saben que els presos seran lliures aviat. I ara, en una maniobra desesperada, volen aconseguir la rendició de l’independentisme a canvi d’un bunyol jurídic (un altre) anomenat “indults reversibles”. Aquesta és ara mateix l’obsessió de socialistes i comuns. No podem caure en aquest parany.
Ho recordeu?? Van dir que el president Puigdemont i els exiliats serien extradits immediatament. Que serien jutjats a Espanya. Van dir que no serien eurodiputats. Encara avui, els altaveus del règim espanyol segueixen guanyant la guerra de Cuba en el seu univers imaginari. I, encara que sembli increïble, a casa nostra encara hi ha qui se’ls creu.
Els presos polítics seran lliures ben aviat, sí. I els exiliats, amb el president Puigdemont al capdavant, tornaran a Catalunya molt més aviat del que semblava.
A partir d’aquí, tot s’accelerarà. I contra un règim que ja no podrà tornar a fer servir els piolins ni la repressió, el futur de Catalunya dependrà només de nosaltres.
Caldrà estar preparats. I ser ambiciosos. No volem les molles d’un estatut que ja sabem que no es complirà. Ni d’una república espanyola presidida per Aznar o Bono. Volem el pa sencer d’una Catalunya independent: lliure, pròspera i justa.
