L'incendi forestal de Sentmenat ha estat molt més que una notícia. Ha estat un avís. Durant unes hores, molts veïns de Castellar del Vallès van seguir amb inquietud l’evolució del foc, conscients que un canvi en la direcció del vent hauria pogut acostar les flames fins al nostre terme municipal.
Aquesta vegada la meteorologia ens va ser favorable.
Però la seguretat de Castellar no pot dependre mai de la direcció del vent.
Vivim en un municipi privilegiat, envoltat d’un patrimoni natural excepcional. Els nostres boscos són una riquesa ambiental, paisatgística i també un dels grans atractius de Castellar. Però aquest privilegi comporta una responsabilitat que no podem ignorar.
Fa massa anys que els nostres boscos acumulen una gran quantitat de combustible vegetal. Encara avui hi podem trobar arbres caiguts per les ventades del 2014 i per altres episodis meteorològics posteriors que continuen sense retirar-se. Aquesta biomassa, sumada a la sequera persistent i a uns estius cada vegada més calorosos, incrementa notablement el risc que qualsevol incendi es transformi en un gran foc forestal.
Els especialistes fa temps que ens alerten dels anomenats incendis de sisena generació. Són focs capaços de generar una intensitat tan elevada que, en determinades circumstàncies, poden arribar a superar la capacitat d’extinció. Quan això passa, la millor eina ja no és apagar el foc, sinó haver fet correctament tota la feina de prevenció durant els anys anteriors.
No cal buscar exemples lluny de casa. El municipi veí de Matadepera ha apostat des de fa anys per una gestió forestal continuada mantenint el bosc, actuant sobre el sotabosc, aprofitant la biomassa i reforçant les franges de protecció. És una experiència molt propera que val la pena estudiar i adaptar a la realitat de Castellar.
Però la prevenció no és només responsabilitat de les administracions.
Els propietaris dels habitatges situats a les urbanitzacions, als habitatges disseminats i a les zones de contacte amb el bosc també hi tenen un paper fonamental. Mantenir les parcel·les en bones condicions, controlar la vegetació, evitar l’acumulació de material combustible, separar els arbres de les edificacions i seguir les recomanacions dels serveis de prevenció són actuacions que poden ser decisives per protegir una casa davant d’un incendi forestal.
Les franges perimetrals són imprescindibles, però per si soles no són suficients. La seguretat també comença dins de cada parcel·la. Probablement molts propietaris desconeixen quines mesures d’autoprotecció poden aplicar. Per això és important reforçar la informació i la sensibilització perquè tothom conegui com pot protegir millor el seu habitatge i, alhora, contribuir a la seguretat col·lectiva.
Pensem especialment en els veïns del Balcó de Sant Llorenç, per la seva situació especialment exposada; en els sectors dels Airesols, en Can Font, en Sant Feliu del Racó i en tots aquells habitatges disseminats que conviuen diàriament amb el bosc. Tots comparteixen una mateixa preocupació i mereixen la tranquil·litat de saber que la prevenció és una prioritat.
També volem expressar el nostre més sincer reconeixement als Bombers de la Generalitat. La seva experiència, la seva professionalitat i la seva extraordinària capacitat per planificar cada actuació en funció de l’orografia, del comportament del foc i de les previsions meteorològiques són un referent internacional i han estat determinants, una vegada més, per minimitzar les conseqüències d’aquest incendi.
El nostre agraïment s’estén igualment als Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès, a l’ADF i a SERNA. Tres col·lectius que treballen de manera constant, sovint de manera desinteressada, i que coneixen el nostre territori millor que ningú. La seva dedicació, la seva rapidesa d’actuació i el seu compromís amb el municipi són imprescindibles. Sense la seva tasca, Castellar seria avui un municipi molt més vulnerable.
Els incendis forestals continuaran formant part de la realitat del nostre clima mediterrani. El que sí que podem decidir és com volem afrontar-los.
Podem esperar que la pròxima vegada el vent torni a bufar al nostre favor, o podem actuar ara, invertint en una millor gestió dels boscos, mantenint les franges de protecció, promovent una cultura d’autoprotecció entre els propietaris, aprenent de les bones pràctiques dels municipis veïns i donant suport als professionals i als voluntaris que vetllen cada dia per la nostra seguretat.
Protegir els nostres boscos és protegir les nostres urbanitzacions, els habitatges disseminats, el nostre paisatge, el nostre patrimoni natural i, sobretot, les persones que hi viuen.
Aquesta hauria de ser una prioritat compartida per tot el municipi.
Perquè els grans incendis no es comencen a apagar quan apareixen les flames.
Els grans incendis es comencen a prevenir molts anys abans.
