Aquesta és la millor forma que trobo d’iniciar aquest escrit, després de tant de temps sense notícies de la nostra activitat. Perquè la Pepita, mare i àvia de bastoners, ens va obrir casa seva al ball de bastons pel que fos necessari, tant per preparar un carnestoltes com pels pica-piques de final de cercaviles. Sempre amb un somriure. Ara s’haurà retrobat amb el seu net i bastoner Dídac. El nostre condol, família, com a bastoners i amics. EPD.
Com deia més amunt, massa temps, i no per manca d’activitat.
Tot i que sembla que fos ahir que celebràvem un centenari, aquest any tenim el goig de dir que fa 50 anys que no deixem de picar.
Però les circumstàncies del moment actual fa que estiguem passant per unes hores baixes. Les ganes hi són, però de moment no trobem la clau per redreçar la manca d’efectius. Fem promoció amb tallers a les escoles i instituts, i s’ho passen d’allò més bé, mirem de col·laborar i participar amb altres entitats i festivitats, però de moment la gent no acaba d’animar-se a fer més gran aquesta família bastonera.
Som tossuts i de ben segur que aconseguirem tornar a aixecar-ho.
No tot ha estat negatiu, activitat n’hem tingut, a més dels tallers a les escoles Mestre Pla, Sant Esteve, Fedac, els instituts Puig de la Creu i Castellar, vam poder participar amb la festa de Marzembier, el Diumenge de Rams, Suma +, Castellar Vell i el Dia de la Dansa a Polinyà.
Ara s’acosten les vacances i poca cosa hi ha prevista, però tornarem amb les piles carregades i força activitat.
Per acabar, volem fer una crida a tothom, petits i grans, que s’animin a provar aquesta dansa tan nostra, el ball de bastons.
