Una administració pública hauria de tenir superàvit? Teòricament no, perquè la seva missió no és obtenir beneficis, sinó mantenir els serveis públics i vetllar pel bé públic, fent les actuacions i les inversions necessàries per a aquest fi. Un organisme públic que declara superàvit després de la liquidació del pressupost pot significar dues coses: que ha invertit per sota del necessari o que està sotmetent els contribuents a una pressió fiscal excessiva i innecessària, i cap de les dues coses són bones.
Precisament, el pressupost municipal per a aquest any 2020 preveu un increment de la despesa i un augment de la pressió fiscal, tot i el superàvit dels anys anteriors. Només amb impostos directes, es pretenen recaptar 200.000 euros més respecte s l’any anterior.
Entre d’altres, pugen l’IBI, l’impost sobre els valors dels terrenys (plusvàlues) i l’impost sobre activitats econòmiques.
De veritat que a un Ajuntament amb superàvit li cal pujar aquests impostos? Més aviat hauria de ser a la inversa. Un Ajuntament amb superàvit hauria de reduir els impostos, que és la manera de tornar als contribuents allò que se’ls ha cobrat de més.
Els diners, on millor s’estan és a la butxaca dels seus propietaris.
Els castellarencs no ens mereixem que se’ns demani un esforç fiscal extra quan les finances de l’Ajuntament ja estan sanejades. Un esforç fiscal que a la pràctica suposarà pagar més pels nostre habitatges en un poble en què la manca d’habitatge assequible és un problema endèmic. I per altra banda, s’apuja l’impost que grava l’activitat econòmica, excel·lent mesura si el que es persegueix és espantar la iniciativa privada i accelerar el ritme en què Castellar es converteix en una ciutat dormitori.
No es pot repicar i anar a la processó. Volem que Castellar sigui un poble d’oportunitats, un pol d’atracció d’activitat econòmica de qualitat i, en definitiva, un poble on les famílies visquin bé, però alhora se’ns demana un esforç fiscal totalment injustificat.
Anys enrere, quan la situació econòmica era greu, els contribuents vam ajustar-nos el cinturó.
Ja va sent hora que, ara que la conjuntura ha millorat, se’ns recompensi i no se’ns segueixi penalitzant.
