Dilluns passat, l’Audiència Nacional espanyola, hereva del TOP franquista, va ordenar a més de cinc-cents agents de la seva policia militar, helicòpter inclòs, la ràtzia que es va saldar amb la detenció de nou independentistes acusant-los de terrorisme i rebel•lió.
Tot plegat s’emmarca en una maniobra propagandística orquestrada des de les altes instàncies de l’Estat amb l’objectiu de crear un clima d’alarma i enverinament socials, tot intentant lligar independentisme amb terrorisme.
I qualsevol persona que analitzi objectivament la successió d’esdeveniments arribarà a aquesta mateixa conclusió.
Poques hores després de l’inici dels escorcolls, el tribunal publica un comunicat en què s’informa de la desarticulació d’un “entramat terrorista” d’arrel independentista, que havia estat manipulant substàncies precursores en la confecció d’explosius i que planejava atemptar un cop es fes pública la sentència del procés. Com a curiositat, en aquest comunicat es fa un ús abusiu del condicional.
Massa condicional tractant-se d’unes acusacions tan greus com rebel•lió i terrorisme.
Poc després, es filtra o fabrica un vídeo en què apareixen una olla i un sac en un garatge, intentant colar-ho com a prova concloent del delicte de terrorisme. Tot plegat forma part d’un espectacle dantesc que arriba a l’èxtasi quan tot el circ polític-mediàtic espanyol comença a parlar sense cap mena de vergonya ni complex moral de “goma-2” i de bombes sense conèixer ni tan sols l’atestat policial, que està sota secret de sumari.
Tant hi fa.
A ells ni els importa ni els ha importat mai la veritat. La qüestió és que cal justificar d’alguna manera una nova aplicació del 155 i s’ha d’infondre el terror entre la població.
I sempre, quan es tracta de reprimir Catalunya, les diferències entre partits polítics espanyols s’esvaeixen. És més, quan hi ha el PSOE al govern, s’acostumen a tolerar millor els actes repressius per allò que són “d’esquerres” i tal.
Alguns independentistes es plantegen investir Sánchez gratis, fins i tot. Barrionuevo i els GAL, Peces Barba i allò de “hay que bombardear Barcelona cada 50 años”, Guerra i el seu “cepillado del estatuto catalán”... no són del PP, són del PSOE, igual que Sánchez, igual que Iceta. Qui diu que hem d’investir aquesta gent? És l’actitud del “¡Ha llegado España!” que deien els franquistes quan van entrar a Barcelona. Espanya no canvia per molt que alguns s’entestin a defensar un reformisme malaltís, com de malalt de síndrome d’Estocolm.
Mentrestant, a Castellar, quan portem al ple municipal una moció per condemnar aquests fets, el Sr. Alcalde i el seu equip de govern diuen que prefereixen no mullar-se i, en comptes d’abstenir-se, hi acaben votant en contra; un “no” clarament contrari als principis de tots aquells independentistes que van votar-los en les últimes eleccions.
