Si a començaments del mes de març algú ens hagués dit per tot el que estem passant li hauríem dit que s’ho inventava, que era impossible, que només en una pel·lícula passarien coses així i encara, que el guionista havia tingut molta imaginació.
La veritat és que la realitat ha superat la ficció, i per molt. La declaració de l’estat d’alarma, el confinament a casa durant mesos, les botigues tancades, els carrers buits, els hospitals desbordats... paralitzar un país gairebé d’un dia per l’altre ens ha marcat. Estem vivint una pandèmia retransmesa per televisió, però tenint la certesa que és real i que nosaltres en podrem ser un dels protagonistes.
No és la primera vegada que la humanitat pateix una pandèmia: la pesta negra (1347-1353), fou una de les més devastadores amb més de vint-i-cinc milions de persones mortes només a Europa. La pesta fou un brot causat per una bactèria. Aquesta pandèmia va començar a Àsia i va arribar a Europa a través de les rutes comercials. Els símptomes eren febre alta, tos i expectoracions amb sang, molta set, taques a la pell de color blau o negre degut a petites hemorràgies cutànies, aparició de bubons negres a les aixelles, el coll, l’engonal... per inflamació dels ganglis, gangrena a la punta de les extremitats i trencament dels bubons amb supuració de líquid amb molta mala olor. Es creu que la pesta negra va presentar una mortalitat del 80%.
L’altra darrera gran pandèmia que va arribar a casa nostra és la grip del 1918, coneguda popularment com la grip espanyola. Aquesta grip no només afectava infants i gent gran, sinó que va afectar joves i adults que gaudien d’una bona salut. És considerada la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat perquè només en un any van morir entre 20 i 40 milions de persones. La grip va començar als Estats Units i va avançar molt ràpidament a causa d’un virus. Espanya fou un dels països més afectats, amb prop de 8 milions de persones infectades i, aproximadament 300.000 morts, ja que en aquells moments no existien les vacunes.
A Sant Esteve de Castellar també tenim constància de l’arribada d’aquesta grip, encara que no se l’anomena; l’acta del 13 d’octubre de 1918 diu: “Dictamen de la Junta Local de Sanidad proponiendo:
Acordar 1) Que por los encargados de la vigilancia pública se obliga a todos los grupos de pordioseros ó caravanas de los mismos que se presenten como transeuntes en el casco de esta población, se impida su establecimiento en la misma sin previo persimo de Alcaldia y el debido reconocimiento Sanitario de aquellos por el inspector Municipal de Sanidad, a fin de adoptar las medidas higiénicas correspondientes. 2) Prevenir a los propietarios que no admitan como inquilinos a ninguna familia extraña y de procedencia dudosa sin dar conocimiento a la Alcaldia para el correspondiente permiso de admisión. 3) Prevenir al vecindario que sin dar cuenta a la Alcaldia, admita en sus respectivos domicilios a ningún enfermo o convalesciente de enfermedad sospechosa procedentes de otros pueblos. 4) Hacer públicos dichos acuerdos por pregón y edicto en la tablilla de costumbre ordenando a la vez a los habitantes de este pueblo la necesidad de la mayor limpieza y ventilación de sus respectivas habitaciones y desinfección de los escusados, estercoleros y cuadras de animales domésticos”.
Finalment, a l’acta del 3 de novembre el consistori acorda “dar un voto de grácias a los Médicos de esta localidad Señores Portabella y Casanovas por el celo y cumplimiento demostrado en virtud del exceso de trabajo durante la actual epidemia de Grippe”.
Com veiem, les pandèmies han afectat i segueixen afectant la nostra vida i la nostra història.
