B7R00410_1440x961
Marta López, artista Quim Pascual
10/11/2023 Actualitat
Marta López: "A Castellar hi ha talent però és complicat fer-te veure"

Sempre ha sabut que volia fer belles arts. Combina la pintura amb l’ensenyament, que li encanta. Ara presenta el seu treball de grau al Calissó Cultural, una sèrie titulada ‘Absència present’ 

Marina Antúnez

· Sempre t’ha agradat pintar?
Sí. No hi ha hagut un moment clau en què hagi dit que m’agrada el dibuix, sinó que des de petita ho he portat a dins. Ja agafava els guixos i pintava les pissarres de casa, la paret, ma mare estava contenta [riu]. A casa no hi havia artistes, però el germà de la meva iaia, que no vaig conèixer,  pintava molt. 

 

· Quan vas iniciar-te a pintar?
A principis de l’ESO, als 11 o 12 anys. Vaig començar a fer dibuix amb Rafael Gil, tallador de fusta, amb qui vaig aprendre les bases més clàssiques del dibuix i la pintura. Després, vaig anar  a l’escola Aguilart, on vaig explotar els vessants de la pintura. Vaig fer batxillerat artístic a Sabadell perquè en aquell moment, a Castellar, encara no n’hi havia. 


· Ja sabies què era, belles arts?
De petita, no tenia una idea clara sobre què eren els estudis de belles arts però sabia que era el que volia fer. I quan hi vaig ser, va ser un somni fet realitat i ho vaig gaudir moltíssim. Ara que ho he acabat, m’agradaria repetir-ho quatre anys més! 

 

· Què s’hi estudia, a belles arts?
Ho toques quasi tot: tall amb pedra, fotografia –analògica també–, dibuix, pintura, dibuix al natural. Pots triar amb què tens més facilitat i amb què t’agrada més expressar-te. Jo vaig triar la pintura però tampoc descarto l’escultura, que també en vaig fer. A primer de carrera, l’ensenyament és una mica més experimental, el segon curs és més teòric i, a tercer i quart, et comences a especialitzar per tallers. Surts de quart ja especialitzat.

 

· Però la pintura és molt vasta...
Sí, a la pintura hi ha molts estils, en tres àmbits principals: la pintura figurativa, l’abstracta i l’experimental. Jo sempre he estat de figuratiu perquè és on em sento còmoda. Sempre he estat molt de retrats i persones, però últimament estic tirant més cap al paisatge. Però el treball de grau va ser una mica diferent...

 

· Quin va ser el treball de grau?
Va ser experimental perquè es tractava de plasmar un espai i un sentiment, que és la finalitat de l’art. El treball, en realitat, són dues sèries. Una del meu avi i, l’altra, de la meva iaia. Les obres mostren l’empremta que deixa una persona en un espai, encara que ja no hi sigui. La iaia vivia a Sabadell i, a causa d’un accident, ja no va poder tornar al pis, que s’ha quedat intacte. És una sensació estranya, estar allà i no veure la tele encesa, no sentir l’olor de menjar, però està tal com era. Hi he tornat per fer el treball, que té molt sentiment. 


· Amb què t’inspires?
M’ajudo de fotografies perquè m’agrada que sigui fidel a l’espai. Podria haver pintat els quadres directament al pis? Sí, perquè tinc l’espai allà, però preferia ser al garatge de casa, jo mateixa, i anar pintant. 
Al Calissó mostro la sèrie sencera de la iaia, que són tres quadres, i un quadre de la sèrie de l’avi. 

 

· Com definiries les pintures que veiem ara al Calissó?
La meva pintura crea un món diferent, una sèrie molt vaporosa en què recreo una atmosfera de memòria, de quotidianitat, de record, són imatges reals d’una cuina, d’un bany, pintures del mateix edifici, en el cas de l’àvia, i combinen l’hort i la casa, en el cas de l’avi. Estic explorant espais de calma.

 

· Quina tècnica utilitzes?
Normalment, sempre he pintat a l’oli perquè aconsegueixo plasmar el que realment vull. Però vaig començar a fer veladures amb l’acrílic, barrejant-lo amb l’aigua, pastels o pigments. He fet tècnica mixta.

 

· Es pot viure de l’art?
És molt difícil dedicar-te a l’art. És millor combinar-ho.  Jo ara soc professora de secundària a FEDAC i ensenyar m’encanta. 

 

· Els artistes joves del poble heu començat a fer pinya, oi?
Penso que les generacions d’artistes veterans s’haurien d’unir amb les joves. Tenim artistes reconeguts i artistes emergents, a Castellar hi ha molt talent, però és molt complicat fer-te veure. D’espais, n’hi ha, però no estan condicionats perquè vingui la gent. Per aconseguir coses importants ens hauríem d’unir, com va passar a la Fira d’Art de Festa Major, quan la pintora Neus Segalés ens va unir i va sortir una fira magnífica. 

 

 

B7R00474

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empàtica
Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista
Una persona que admires?
La meva mare
Un artista?
Monet
Quin plat t’agrada més?
Els canelons de la mama
Un llibre?
‘Siete días en el mundo del arte’
Una pel·lícula?
‘Interestellar’
Un grup?
The Tyets
Un museu?
Reina Sofía
Un país?
Grècia
Un racó de Castellar?
Era d’en Petasques

Comparteix
M'agrada
Comentaris