Aquest cap de setmana Castellar ha tornat a demostrar que la Festa Major és molt més que un programa d’actes: és un ritme compartit que ens fa sentir poble. Plens de gom a gom, places i carrers han estat escenari d’una festa molt participativa i, sobretot, cívica. A mi no m’ha arribat cap incident rellevant, i això cal posar-ho en valor: el comportament exemplar de tothom.
La cultura popular va fer pinya amb el Seguici Popular, que ja és una passarel·la castellarenca consolidada: entitats, imatgeria, balls i músiques que ens identifiquen, i un lluïment final a plaça que posa la pell de gallina.
En l’àmbit musical, hem tingut de tot i molt bo: Suu va obrir camí divendres, i Figa Flawas va convertir l’Espai Tolrà en un mar de gent dissabte amb un concert de rècord: més de 15.000 persones, segons l’organització i la policia local –el més multitudinari de la història del municipi. Diumenge, el swing de la Castellar Swing Band a Cal Calissó, amb els balladors i balladores de SonaSwing, va posar caliu de quilòmetre zero a la cloenda.
Les sardanes també han estat protagonistes, amb la Bellpuig Cobla i altres formacions de referència: pas ferm cap al 2027, any en què Castellar serà Capital de la Sardana.
I quin encert, un any més, els carrers engalanats: Roques, Bassetes, Major, l’Ermot i el pati de l’Obra Social han mostrat creativitat comunitària i moltes hores de feina voluntària. Personalment, em va impressionar el carrer de les Bassetes –i molts veïns i veïnes coincidien– per la cura del detall i la preparació que arrossegaven des de mesos enrere. És una tradició recuperada des del 2023 que creix i arrela a cada edició.
Un altre espai que cal remarcar és el Vilabarrakes: el punt de trobada del jovent (i de molts que ja no ho són tant) que any rere any demostra una organització excel·lent. És un orgull veure com les entitats juvenils gestionen amb responsabilitat i amb esperit comunitari aquest espai de música i convivència, que és ja una part indestriable de la nostra Festa Major.
Detalls com el mocador de Festa Major repartit pel consistori han contribuït a donar identitat compartida a aquests dies. I el castell de focs final, que enguany l’he mirat “des d’una altra perspectiva”, ha estat l’espurna que tanca quatre jornades intenses i exemplars.
Si alguna conclusió en podem extreure és que Castellar batega quan la cultura, les entitats i la participació es troben. Hem tingut afluència massiva, propostes per a totes les edats i un comportament cívic que ens honra. Gràcies a l’Ajuntament, a les entitats i al veïnat que ho fa possible. I gràcies a tothom qui ha viscut la Festa amb respecte i alegria.
Ens retrobem ben aviat –la festa s’acaba, però el poble segueix despert.
