No sé si haureu sentit a parlar del fentanil, una de les drogues més barates i perilloses del moment.
El fentanil és una droga sintètica molt més forta que l’heroïna, i entre 50 i 100 vegades més potent que la morfina. De fet, una minúscula quantitat d’aquesta droga pot causar immediatament la mort d’una persona adulta i, com que és molt barata i fàcil d’aconseguir, es disparen els casos de morts per dosis excessives o adulterades. Als Estats Units, perquè us en feu una idea, aquesta droga causa més morts que les armes de foc i els accidents de trànsit junts (unes dues-centes morts al dia). A Vancouver, l’addicció és tanta que es plantegen receptar heroïna com a tractament per a l’addicció al fentanil, igual que a Suïssa. I Espanya és el quart país del món amb més consum de fentanil, només superat pels Estats Units, Alemanya i el Regne Unit.
Com tota droga, però potser en aquest cas una mica més, preocupa la gran addicció que provoca i la facilitat amb què es pot adquirir, ja que al ser de les més barates, molts joves la compren a través de les xarxes socials, on les troben en format pastilletes de colors, com a major reclam. En aquest cas estaríem davant de l’ús recreatiu de la substància, però també hi ha el consum involuntari.
I, en aquest cas, la problemàtica de la seva procedència és que quan arriben a la ciutadania no hi ha cap il·legalitat ni en el consum ni en la distribució del fentanil. De fet, moltes vegades les sobredosis no es produeixen per una injecció letal, sinó per les provocades per fàrmacs que contenen aquesta substància ja que són analgèsics, amb fentanil, que es recepten a persones que pateixen dolor crònic (no oncològic). I a Espanya, en aquest cas, n’hi ha un 15% del total de la població diagnosticada.
El pla d’optimització de la utilització d’analgèsics opioides en dolor crònic no oncològic, del sistema de salut espanyol, recull que un 27% dels pacients superen les dosis de fentanil indicades pels professionals sanitaris, amb la tendència conseqüent a prendre medicaments per combatre’ls. Segons expliquen fons professionals, “es comença augmentant la dosi perquè el pacient desenvolupa certa tolerància cap al medicament i quan pretén interrompre el tractament o disminuir la dosi es troba que pateix una síndrome d’abstinència prou significativa”.
Caldrà veure com evoluciona el seu ús i consum, i quines mesures cal prendre al respecte.
