A Ripoll hi tinc tres cosins imaginaris que estan sempre a mata-degolla. El més gran és autoritari i no li plau que ningú marxi de casa sense el seu permís, ni per fer vida pròpia ni per res que no sigui treballar i portar un jornal a casa. Al cosí del mig, aquesta situació el porta de corcoll i com que no sap com enfrontar-se al germà gran, pega al germà petit, que és l’ase dels cops perquè és adoptat. El fa sentir culpable perquè el considera foraster i té la pell bruna. Així és com el germà gran, exerceix la seva dictadura, el del mig la seva frustració i el petit, com acostuma a passar malauradament tot sovint, la resignació més absoluta. Tal com veig les coses, tot seria millor si el germà del mig i el petit fessin pinya per emancipar-se. Això vol dir, entendre les diferències d’un i altre, conciliar els interessos i discutir les desavinences, i ser més tolerants. El germà gran tremolaria, perquè aleshores, l’emancipació seria inevitable.
