29/11/2019 Opinió
L’estigmatització de l’habitatge públic
Oriol Martori

La setmana passada vam llegir a través d’un article del regidor Pau Castellví (Junts per Castellar), la inquietant noticia que l’Ajuntament de Castellar es replantejava la construcció d’habitatge públic en el sòl dotacional al costat de la plaça Miranda després de la  mobilització d’alguns veïns i veïnes. Clarament una mobilització com a conseqüència de la manca de transparència i gestió de l’equip de Govern municipal i la campanya de desinformació fomentada pel senyor Castellví. És clarament inquietat com una oportunitat per la construcció d’habitatge dotacional s’ha convertit en una amenaça d’estigmatització de l’habitatge públic. 
En les pròximes línies intentaré explicar què és l’habitatge dotacional i perquè no és mai una amenaça sinó una oportunitat per a Castellar. En el tecnicisme urbanístic, el sistema d’habitatges dotacionals públics és un sistema urbanístic diferenciat del sistema d’equipaments comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública del sòl, la qual s’ha obtingut mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta d’altres operacions urbanístiques. Dit de manera col·loquial, és la reserva de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge públic. Habitatge reservat a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats. 
I quan parlem de persones amb necessitats ens referim a joves, gent gran, persones víctimes de la violència de gènere,  persones immigrats, persones separades o divorciades que hagin perdut el dret de l’habitatge compartit, persones pendents de reallotjament per actuacions públiques de substitució d’habitatges o d’execució del planejament urbanístic, o sense llar. És Castellar un municipi aliè a aquesta realitat? Inequívocament la resposta és NO! 
És més, som un municipi amb una urgent necessitat de tenir un parc públic d’habitatge que cobreixi les primeres necessitats d’accés i dret a l’habitatge. Afortunadament després de l’última bombolla immobiliària, que va comportar la crisi més important de la història moderna, la societat ha començat a canviar la percepció que l’habitatge ja no és un bé d’inversió i a assumir que també és un bé de primera necessitat. 
Avui més que mai Castellar necessita desenvolupar tota la reserva de sòl destinat a habitatge públic, no només el de la plaça Miranda, sinó també el de la carretera de Sentmenat o el de la plaça Europa. Necessitem un debat públic transparent que escolti les inquietuds i necessitats dels veïns i veïnes; projectes urbanístics respectuosos i inclusius en el seu entorn. Hem de promoure projectes arquitectònics d’habitatge públic referents de qualitat per a la ciutadania. Clarament el Govern municipal ha manifestat una clara incapacitat de teixir complicitats i projectes comunitaris, i el cas de la plaça Miranda n’és un exemple clar. Com a societat no podem permetre’ns jugar amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge i molt menys estigmatitzar l’habitatge públic. La responsabilitat política en aquest tema ha d’estar clarament per sobre de qualsevol interès partidista.   Des de Castellar hem de treballar intensament per implementar polítiques d’habitatge actives que fomentin la cohesió social i que facilitin accedir a una llar a les diferents capes de la societat. Hem de treballar conjuntament amb entitats socials, associacions de veïns i professionals del sector per definir acords amplis d’habitatge. 
Castellar necessita la promoció de nous pisos de lloguer públic, la mobilització d’habitatges buits, la rehabilitació del edificis obsolets per transformar-los en ecològicament eficients, la promoció del cohabitatge, l’impuls de campanyes de sensibilització i difusió, així com el foment de la disciplina per impedir usos antisocials dels pisos. L’habitatge és un dels principals drets que tenim els ciutadans i ciutadanes, i ho ha de ser per garantir una vida digna a tothom que vulgui viure al nostre municipi.  

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris