questa darrera setmana l’Estat ha estat sotmès a una tensió com no ho havia estat des de la tardor del 2017. A la incertesa acumulada sobre la investidura de Pedro Sánchez s’hi han afegit les bufetades provinents de les institucions europees. I era ara, en aquesta situació de debilitat, que havíem de fer valer la força de Catalunya i forçar l’Estat a acatar els dictàmens de la justícia europea i reconèixer el nostre dret d’autodeterminació.
Ara per ara, no tenim cap garantia que Sánchez i el PSOE compliran el seu compromís d’investidura. Més aviat en desconfiem. La JEC mateixa, que ha decidit inhabilitar el president Torra, té majoria progressista. A efectes nacionals, l’esquerra i la dreta espanyola reprimeixen exactament igual i Podem no serà l’excepció ara que definitivament passaran a formar part del sistema.
L’estructura de poder a l’Estat espanyol només està concebuda per a una Espanya centralista i uniforme. I evidentment, les nacionalitats que no siguin la castellana són un destorb. Sánchez, que ha canviat de discurs respecte Catalunya manta vegades en qüestió de mesos, demostrant que no té principis, serveix els mateixos interessos que els seus predecessors en el càrrec: mantenir l’statu quo. Un sistema polític que està fet perquè no es pugui manar sense oprimir.
L’Estat espanyol tal com l’hem conegut sempre és un projecte de país autodestructiu i basat en la imposició que fa convertir en botxins els qui el governen. És una estructura rígida que no admet altra reforma que no sigui ensorrar-la. A partir d’ara, Podem també serà corresponsable de l’existència de presos polítics, exiliats i cops d’estat continuats a les institucions de govern catalanes.
L’experiència acumulada al llarg de 300 anys ens ensenya que el problema de fons no és el règim, l’època, els qui manen o el que voti la gent. El problema és Espanya en si.
I és sota la falsa màscara amigable de l’esquerra espanyola quan més mal s’ha fet a Catalunya.
La investidura de Sánchez és una maniobra perjudicial per a l’independentisme perquè blanqueja la repressió, disgrega la unitat d’acció de l’independentisme i el desactiva.
Al final, ens fa caure en el parany que el problema no és Espanya, sinó la dreta espanyola.
L’últim baluard que ens queda és persistir, no tirar-nos pedres a la teulada, sobretot, i aprofitar tota ajuda externa que contribueixi a dur al col•lapse l’Estat.
