Tinc tantes coses a agrair-te;
sempre,
sempre m’has ofert
escoltar-me,
fer-me un cafè,
cuidar el meu nadó un dia darrere un altre durant uns dies difícils,
lluir els vestits de ball de plaça que tan importants eren per a mi...
Ara m’adono que he après tantes coses, sense que fos conscient que ho aprenia de tu.
Sempre que sortia de casa teva les pedres del meu camí ja no eren tan grans com quan hi havia entrat.
Se’ns ha tancat una porta per a moltes persones que sempre teníem oberta, i difícilment en trobarem una altra.
La vida és tan fràgil,
és tan fràgil ser aquí,
recorrent el camí,
agraint a cada passa.
Tan difícil dir-nos les coses senzilles
Tan difícil fer-nos fàcil la vida
Tu ja ho saps, a vegades no trobo el camí,
i al final d’aquest laberint, només hi ha,
només hi ha un t’ESTIMO.
Àngels C.
