Aquests darrers dies s’ha generat molt de debat entorn el decret d’admissió que Educació vol tirar endavant i mitjançant el qual es canvien els criteris d’assignació de places a l’escola pública i concertada. Tant és així, que les associacions vinculades a l’escola concertada han presentat més de 120.000 al·legacions al projecte de decret. N’hi ha per a això i per a molt més. Aquest projecte de decret és un atac i una ingerència de l’administració que atempta directament contra drets fonamentals, contemplats a l’Estatut, en matèria de llibertat d’ensenyament, d’elecció de centre i de creació i direcció de centres docents. Aquest decret atribueix de facto a l’administració el poder per decidir, en primera instància, el nombre de places a ofertar per part dels centres concertats. És una mesura intervencionista i restrictiva que dona via lliure al Departament per tancar línies a la concertada, emparant-se en la baixada de la natalitat, i que en darrer terme pot desembocar en la destrucció de llocs de treball en aquests centres.
L’escola concertada juga un rol clau en el model educatiu del nostre país perquè aporta el 40% de les places en un context en què el sistema públic no té prou recursos per crear una xarxa universal. El Govern destina uns 7.000 euros anuals per alumne a la pública, mentre que en el cas de la concertada en són 3.900. L’administració s’estalvia una gran quantitat de diners que es poden destinar a altres partides pressupostàries gràcies a les quotes que paguen les famílies que escolaritzen els seus fills a la concertada.
Per altra banda, aquest decret no serveix per contrarestar la segregació escolar, com defensa el Departament, ja que es vol lluitar contra la segregació sense resoldre el problema de base, que és la manca d’inversions en l’educació. No és lògic ni proporcional que es demani a centres i a famílies un esforç que no podran afrontar si no s’aporta cap mesura compensatòria. Es miri com es miri, surten perdent. Aquestes famílies hauran de seguir pagant quotes (potser més elevades que ara!), però se’ls retallarà el dret a decidir quina escola o quin projecte formatiu volen per als seus fills.
No s’entén aquest atac a un model d’èxit que possibilita un sistema educatiu de qualitat i que ha funcionat molt bé durant molts anys. L’escola ha de ser lliure i ha d’estar ,principalment en mans dels professionals de l’educació i les famílies, i l’administració no hauria d’esguerrar-ho.
