És 3 de novembre. Encara falten set setmanes per nadal. Més de cinquanta dies amb les seves nits abans no sigui vigília de nadal. Però al carrer el nostre ajuntament ja hi està penjant els llums de nadal.
Un nadal ja irreversiblement consumista, que no s’avergonyeix de deixar rere seu aquelles famílies que, lluny de no poder destinar estalvis a passar unes bones festes, se les veuen i se les desitgen per poder pagar la factura de la llum.
Fent un esforç per entendre què carai hi fan aquest llums penjats sobre els nostres carrers, quan tot just estem paint castanyes i panellets, un vol entendre que potser el consistori s’esmera en enllumenar carrers per fomentar el consum local. Entenc, que aquests llums són led i que la seva despesa s’ha vist reduïda envers a d’altres tipus de bombetes, però jo a casa meva també hi tinc leds i no veig pas que la despesa energètica doni per masses alegries.
Preferiria que el meu ajuntament destinés més esforços a mostrar, ni que fos només en aparença, un respecte pel medi ambient i la moderació, penjant els llums de nadal de forma menys impetuosa. I pel consum no cal patir, malgrat i les penúries, aquest ja està prou arrelat.
