Tot ésser humà té dret a disposat d’un habitatge digne”. I és que el dret a l’habitatge es recull tant a la Constitució espanyola com a l’Estatut d’autonomia. Ara bé, a Catalunya, i segons la Fundació d’Habitatge Social de Catalunya, 48.000 persones tenen problemes greus d’habitatge, si bé aquest, com sabreu, no és un problema actual, sinó que fa molt de temps que s’arrossega.
Ja abans del 1978, la fàcil disposició de crèdits hipotecaris van impulsar l’habitatge de propietat com a model a seguir en aquest sector. Comprar un pis o casa es va convertir en una fórmula d’estalvi per a un ampli i modest sector de la societat. Així doncs, perquè des de llavors hi ha cada vegada més famílies que viuen en habitatges de lloguer? D’una banda, hi ha famílies i persones individuals que lloguen habitatges per principis o per no sentir-se lligats a un habitatge, però de l’altra, també hi ha qui lloga un habitatge perquè no pot comprar-ne cap.
La situació econòmica, la inestabilitat laboral, els sous baixos o la impossibilitat d’accedir al finançament ja fa anys que colpegen els més desfavorits que, després de successives crisis, cada vegada són més.
La crisi del 2008, després d’anys d’una minsa política d’habitatge, va posar tothom en alerta. Fins aquell moment, els impagaments dels préstecs per als compradors només havien plantejat problemes a les entitats de crèdit, però la nova crisi ho va trastocar tot. Des de llavors, primer els desnonaments a la propietat i després els desnonaments a llogaters, han portat milers de famílies a situació d’insolvència i fallida econòmica. I l’Estat no ha donat solucions al problema.
Durant el període del 2004-2009, el nombre d’habitatges protegits que s’acabaven eren entre 50 i 70.000 unitats anuals. A partir del 2011, i especialment des del 2013, les xifres dels habitatges protegits no només van lliscar a la baixa sinó que es va desplomar espectacularment. 4.983 pisos el 2017, 5.167 el 2018... però a tot Espanya!
Actualment ens trobem en la situació que el 40% de les llars catalanes ha de fer un sobreesforç econòmic per poder pagar el rebut mensual de lloguer, un 15% per sobre de la mitjana europea.
És per això que no ens cansarem de repetir que estem compromesos amb la construcció i promoció de l’habitatge públic i que impulsarem tots els espais de diàleg i participació necessaris per promoure el millor habitatge públic possible per al nostre poble. Tenim molt clar que una bona política d’habitatge a Castellar contribuirà a garantir una vida digna a tots els nostres conciutadans.
*Regidora d’ERC
