7R 00797_1440x961
Una família deixa una rosa blanca davant de l'alzina sureraen l'acte per recordar els difunts en plena pandèmia celebrat el juny passat Quim Pascual
04/12/2020 Opinió
El dol en situació de pandèmia
Lluís Roig (Suport Castellar)

El dol és un procés natural que ajuda a sobreposar-se a una pèrdua. La vida està plena de petits i grans dols que s’han d’afrontar al llarg del cicle vital i que ens aboquen al repte de resoldre’ls de la millor manera possible. Els darrers mesos, a causa de la pandèmia per la Covid-19, ens hem trobat amb impediments per acompanyar i acomiadar les persones que estimem, limitacions per dur a terme els ritus funeraris i per oferir o rebre un acompanyament presencial a través de les xarxes de suport. Patir o haver patit un problema de salut mental pot ser un factor de risc per desenvolupar un procés de dol complicat.


Segons el psicòleg Neimeyer, el dol és un procés de reconstrucció. Quan el món de la persona en dol queda fet bocins, el procés de dol  ens dona l’oportunitat de reafirmar o reconstruir aquest món personal que ha estat qüestionat per la pèrdua. Les persones necessitem (o almenys ens aporta tranquil·litat) que el futur sigui comprensible, predictible i confiable. Davant un esdeveniment traumàtic en què es dona una ruptura greu, la nostra vida queda en dubte i pot tornar-se incomprensible, incerta i amenaçadora. En cas que es produeixin factors traumàtics associats a la pèrdua, com poden ser circumstàncies excepcionals a causa d’un estat d’alarma i confinament, les persones que han perdut un ésser estimat es troben en situació de risc de desenvolupar un dol complicat.


Aquests factors traumàtics en situació de final de vida poden comportar que la persona en dol se senti superada per les circumstàncies, els seus recursos poden bloquejar-se o pot posar en marxa estratègies d’afrontament (la culpabilitat, la frustració, la ràbia, entre d’altres) que no l’ajudin a elaborar el procés de dol d’una manera favorable. Amb l’ajut psicoterapèutic es poden treballar la tristesa i altres emocions per tal que la persona en dol aprengui a gestionar-les i es responsabilitzi d’allò que pot fer i millorar en endavant, en lloc de retreure’s o retreure als altres allò que ja no es pot canviar. 


Aquests són alguns punts d’un interessant article de la Federació Salut Mental Catalunya, que es pot descarregar sencer a https://consaludmental.org/centro-documentacion/processos-dol-acompanyament/

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris