DEL MÚSCUL INDUSTRIAL AL CASTELLAR D’AVUI I DEL DEMÀ
Arribats a aquest punt del recorregut, després d’haver repassat els orígens agrícoles, la industrialització vinculada al riu Ripoll, l’expansió del tèxtil i la transformació social del municipi, toca mirar el Castellar més recent i entendre per què avui som on som.
El Castellar actual no és fruit de la casualitat, sinó d’una continuïtat de decisions, d’inversions i de planificació que, amb encerts i dificultats, han permès al municipi adaptar-se als canvis econòmics i socials de cada moment.
DE LA INDÚSTRIA TRADICIONAL ALS PRIMERS POLÍGONS
Ja abans de la gran expansió dels polígons industrials, Castellar va saber atraure inversions importants. L’any 1965 s’hi va instal·lar la fàbrica de Playtex, una empresa vinguda de fora que va donar feina a centenars de persones durant més de quaranta anys i que va marcar una nova etapa industrial al municipi.
Pocs anys després, a principis de la dècada de 1980, es va començar a urbanitzar el polígon de Can Carner, un pas clau per diversificar l’activitat econòmica i preparar el municipi per a un futur en què el tèxtil ja no seria l’únic motor.
Aquest procés va ser especialment important quan va començar la decadència de la gran indústria tèxtil local. Castellar, però, no va quedar paralitzat. Gràcies a una bona planificació dels consistoris d’aquell moment, ja existia sòl industrial preparat per acollir noves empreses i absorbir part de la mà d’obra que anava perdent el sector tèxtil.
EL PLA DE LA BRUGUERA: UN SALT QUALITATIU
A principis dels anys noranta s’urbanitza el polígon del Pla de la Bruguera, un polígon modern, ben dissenyat, amb carrers amples, serveis adequats i reserves de sòl per a futurs equipaments municipals.
En aquests terrenys ja hi havia empreses disperses, com la fàbrica del vidre, que donava feina a molta gent tant de Castellar com de fora del municipi. A partir d’aquí, s’hi van instal·lar nombroses empreses, moltes d’elles provinents de Sabadell, un fet que evidencia l’atractiu que Castellar havia aconseguit com a lloc per invertir i treballar.
Tot plegat va consolidar un múscul industrial diversificat, capaç de sostenir l’economia local en un moment de grans canvis estructurals.
CAN BAGES I LA CONTINUÏTAT DEL MODEL
Un cop el Pla de la Bruguera es va anar omplint, Castellar va tornar a anticipar-se. Es va començar a preparar un tercer gran espai industrial, el polígon de Can Bages, que aquest mateix any ja s’ha recepcionat i permetrà iniciar la construcció de les primeres naus.
Cal destacar un element sovint poc valorat però molt important: l’estètica i la integració paisatgística. Tant al Pla de la Bruguera com a Can Bages s’ha tingut cura de reservar franges verdes a les façanes que donen a la carretera, dignificant els accessos al municipi. Aquest mateix criteri s’haurà de continuar aplicant a l’altra banda de la carretera i als nous desenvolupaments futurs.
Paral·lelament, aquest any també veurem transformar-se l’espai on hi havia la Playtex, ja en procés d’urbanització per convertir-se en una nova zona d’habitatges, tancant així una etapa industrial i obrint-ne una altra de residencial.
NOVES EMPRESES, NOVES OPORTUNITATS
Una de les darreres empreses que ha triat Castellar per instal·lar-s’hi és La Sirena, que a finals d’aquest mes de febrer té previst iniciar la seva activitat al municipi, procedent de Viladecavalls.
La nova nau és un exemple del tipus d’empresa que avui busca Castellar: moderna, eficient i compromesa amb la sostenibilitat. El seu propietari, vinculat també al sector energètic, hi ha instal·lat 0,5 GW de potència en plaques solars, fet que permetrà cobrir durant el dia una part molt important del consum energètic de les grans cambres de congelació.
COMERÇ, CENTRE URBÀ I EQUILIBRI TERRITORIAL
En paral·lel a la indústria, Castellar viu també una transformació comercial. Cada vegada més grans marques aposten per instal·lar-se al municipi, sobretot a les entrades, cosa que en millora l’estètica però alhora genera nous reptes per al comerç del centre.
El gran desafiament és clar: aconseguir que aquestes marques també apostin pels locals del nucli urbà per evitar que els vilatans hagin de desplaçar-se a Sabadell o Terrassa per trobar determinats productes.
En aquest sentit, Castellar manté un nivell molt alt en sectors com:
• les pastisseries, que els descendents han sabut modernitzar sense perdre qualitat,
• les fleques, que han evolucionat amb l’arribada de franquícies, en vista de la jubilació dels forners tradicionals,
• i especialment l’hostaleria, amb un grau de professionalització impressionant, capaç d’adaptar-se a les noves tendències sense perdre l’essència de la cuina de sempre.
L’exemple de Sabadell és il·lustratiu: la concentració de grans superfícies a l’Eix Macià va buidar durant anys el centre, i ara el procés s’ha invertit fins al punt que l’Ajuntament ha d’invertir fortament per recuperar activitat a l’eix comercial exterior. Castellar pot aprendre d’aquesta experiència i anticipar-se.
MIRAR ENDAVANT
Castellar del Vallès viu avui en un emplaçament privilegiat, amb una història industrial potent, un teixit empresarial diversificat i una qualitat de vida que molts municipis envegen.
Ara ens toca, com a societat i com a responsables públics, cuidar aquest llegat, planificar amb criteri i pensar a llarg termini, perquè el municipi continuï sent un referent a la comarca i, per què no, al conjunt del país.
Aquest ha estat el recorregut de Descobrir Castellar. Entendre d’on venim és la millor manera de decidir cap on volem anar.
